‘Respira’ torna a Netflix amb el debut com a actor de Pablo Alborán: «El personatge no estava escrit per a ell»

El debut de Pablo Alborán com a actor és una de les grans cartes dels vuit nous episodis de ‘Respira’. El cantant dona vida a un cirurgià plàstic «molt segur de si mateix que arriba per desestabilitzar alguna trama», comenta l’artista, que està «content per aquesta experiència i feliç amb l’oportunitat».

El seu personatge «no estava escrit especialment per a ell», sinó que se’l va guanyar en el càsting, com qualsevol altre actor. «Jo ja li havia fet diverses proves en la primera temporada i en altres projectes i sempre m’havia agradat molt, però és veritat que de vegades el teu prejudici juga en contra i penses que si hi poses un cantant això canviarà una mica el focus del que vols explicar. Però és que ho va fer tan bé en el càsting que ¿per què no li havia de donar aquesta oportunitat?»,confessa Carlos Montero, que reconeix que va crear aquesta sèrie per «posar en valor la sanitat pública».

La privatització de l’hospital

«Que es vagi desmembrant és una tragèdia i aquest és el meu gra de sorra per intentar que no passi», explica. Perquè en aquesta segona temporada al Sorolla, l’hospital fictici de València en què s’ambienten les trames de ‘Respira’, no hi ha una vaga, però sí que s’ha consumat la privatització del centre. Això dona peu a introduir temes com la gestió de la sanitat, el lloguer de sales per a operacions privades i la investigació per combatre el càncer, entre molts d’altres.

«En aquesta temporada tenim la sort que un dels guionistes és metge, així que hem anat més directes. Perquè en la primera ens inventàvem els casos i després parlàvem amb els metges per veure si s’ajustava a la realitat», comenta Montero. «Ara som conscients que els errors que estem cometent els fem a consciència, perquè volem agilitar o dramatitzar més les trames», afegeix el creador, que recalca que a l’espectacular plató que recrea l’hospital compten sempre amb un o dos metgesque assessoren els actors en les seves escenes.

Coincidències amb la dana

Tot i que en ocasions la realitat superi la ficció, com els va passar a ells amb l’últim episodi de la primera temporada, en què una gota freda sembrava el caos a València, com va passar després amb la terrible dana. El capítol es va estrenar l’agost del 2024, mesos abans del desastre real. «Hi va haver teories conspiradores sobre això, però nosaltres només ens vam documentar. La gota freda és una cosa que passa any rere any a València i, per tant, era bastant lògic que l’utilitzéssim», es justifica.

Respecte a les trames, Jéssica (Blanca Suárez) intenta recuperar la confiança que la caracteritza com a cirurgiana i no aconsegueix decidir-se entre Lluís (Alfonso Bassave) i Biel (Manu Ríos); Pilar (AitanaSánchez-Gijón) continua lidiant amb les addiccions del seu fill mentre assumeix més responsabilitats, i la presidenta de la Comunitat Valenciana, Patricia Segura (Najwa Nimri). continua lluitant contra el càncer i estrenyent llaços amb Néstor (Borja Luna).

Líders de la dreta

Notícies relacionades

Les 10 sèries que no et pots perdre aquest octubre

L’Editorial de Cristina Villanueva: La Llei ELA, un any aprovada en va

Montero reconeix que per escriure a la visceral Segura, que tant va lluitar per la privatització de l’hospital en la primera temporada, s’ha inspirat «en moltes líders de la dreta», tot i que no vol donar noms. Sí que els dona Nimri: «Uns diuen que he imitat Esperanza Aguirre, d’altres Ayuso... Però jo vaig agafar un estereotip espanyol i li vaig donar força», assenyala l’actriu sobre el seu personatge en una sèrie que, tot i que se centra en el treball professional dels seus personatges, també deixa espai per a les seves relacions personals.

Amb alguna escena més íntima, com les que té Pablo Alborán amb Quique (Xoán Fórneas), una cosa que no va suposar cap trava per al cantant, que malgrat ser una estrella de la música no va posar condicions. «Pablo va llegir el guió abans d’acceptar i estava d’acord amb tot, així que no hi ha hagut problemes diferents dels que hi ha amb altres actors i que són els que hi ha d’haver. Perquè les escenes íntimes són sempre molt delicades i has de tenir l’actor a favor i tenirho molt parlat fins on vols arribar i fins on no. Jo mai he treballat amb un actor obligant-lo a fer una cosa que no vulgui», remarca Montero.