THE OTHER CLUB
¿El Dia del Treball és només dels sindicats?
Els sindicats són una peça fonamental en tota economia avançada. Com explicaven divendres al diari els líders de CCOO i la UGT, la negociació col·lectiva ha sigut fonamental en la conquesta dels drets dels treballadors. I també ho ha sigut, de manera més discreta, quan s’ha mirat d’assegurar la viabilitat de moltes empreses, sobretot en moments en què és necessària la reconversió i adaptació a escenaris canviants. Parlem, és clar, del que tradicionalment hem anomenat "sindicats de classe" o més modernament "sindicats de serveis". No dels sindicats gremials o d’empresa. Però no podem circumscriure els debats sobre el treball únicament i exclusivament en les relacions laborals. Parlar del treball, efectivament, és parlar de salaris, d’horaris, de condicions higièniques, de seguretat... Però el treball és un element essencial en l’organització de les societats en la mesura que regula la distribució de la riquesa, el finançament dels sistemes de previsió i protecció, mentre que també impacta en l’educació, en la família, en la prestació de serveis públics i en l’estat d’ànim col·lectiu. Els sindicats són un element essencial en les relacions laborals. Però no són els únics que poden i han d’intervenir en els debats entorn del treball. Per això és una pena que el Primer de Maig s’hagi convertit en una commemoració només sindical.
Reptes laborals de la IA
En un recent col·loqui organitzat per EL PERIÓDICO i el BBVA, el president de l’entitat bancària, Carlos Torres, advertia que la intel·ligència artificial (IA) implicava un gran repte per al concepte de treball, ja que aquest té a veure amb la producció de béns i serveis, però també amb la distribució de la riquesa, de la capacitat de consum i del benestar. En l’esquema actual, si la IA substitueix els treballadors, les empreses es queden sense clients. Tret que es posin en marxa alternatives com la de la renda universal. De fet, ja hi ha grans corporacions en aquest país que paguen als seus treballadors perquè no treballin. Gabriel Ubieto recollia l’1 de maig un estudi de Funcas que, al final del procés, pronosticava un saldo negatiu de 300.000 llocs de treball per la universalització de la IA. Són molts, però menys dels que anuncien els seus apologetes. Les empreses que estan liderant la IA cometen, al meu entendre, un greu error estratègic, i és concentrar els arguments de venda de les seves aplicacions en la millora de l’eficiència en relació amb la producció actual de les empreses. Pensen que només així convenceran els empresaris de pagar el que val la IA. Però estan generant una externalitat negativa com és demonitzar-ne la implementació. Plantejar-ho en termes de productivitat seria molt més precís perquè permetria que el treball continués exercint aquestes funcions que assenyalava Torres que superen els límits de la producció. El somni dels neomarxistes d’aprofitar el canvi tecnològic per establir un paradís a la terra crivellant d’impostos les màquines per pagar salaris en forma de subsidis és un error. El treball ha sigut una forma de democratització de la llibertat en la mesura que impacta també en la realització personal. Treballem per guanyar-nos la vida, però treballant cultivem la nostra formació, aconseguim metes. En definitiva, parlant amb el llenguatge cursi dels boomers, ens realitzem. La IA és també un procés de democratització de l’ús de la tecnologia que pot ajudar aquesta realització personal alhora que millora la productivitat.
Notícies relacionadesEl debat de la sostenibilitat
La propaganda de la IA eludeix també el debat de la seva sostenibilitat econòmica, no només mediambiental. Això que anomenem IA és, ara com ara, el control de grans bases de dades en temps real a partir de determinats algoritmes que, això sí, tenen certa capacitat d’autogenerar-se. No és un detall menor que l’impacte laboral més gran de la IA sigui entre els programadors. La universalització de l’ús d’aquesta tecnologia requereix la construcció de grans centres de dades on processar-les i xarxes de telecomunicacions per connectar-les amb els usuaris. Per ara, el punt d’equilibri entre el cost d’aquestes infraestructures i el preu que han de pagar els usuaris s’està buscant en la plusvàlua que genera en termes de costos laborals. Però això impacta en la capacitat de compra dels consumidors i en la salut financera dels estats. Si la IA no aconsegueix guanyar eficiència en els seus propis costos, acabarà sent un negoci econòmicament insostenible. Una ruïna com ho han sigut tantes tecnologies, tot i que sempre ens recordem només de les que triomfen.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
