¡No t’ho permetré!

Jo em pregunto: ¿a partir de quin moment i des de quin pedestal un presentador considera que té dret a cridar a un convidat? Però qui es pensa que és pel simple fet de presentar un programa: ¿el nou Kissinger?, ¿el repartidor de carnet d’opinadors?

O sigui, que el presentador d’un programa rebati un opinador a qui ell ha convidat, que li cridi o li aixequi el dit, que no li deixi acabar l’argument o fins i tot el renyi i li retiri la paraula... Perdó, ¿en quina assignatura de la Facultat de Ciències de la Informació s’ensenya això?

El famós "¡No t’ho permetré!" transparenta la miopia demòcrata del conductor i és un sinònim que equival a enviar una fel·lació pública als seus responsables superiors perquè pugui continuar presentant el programa.

Si mai (que no es donarà el cas) estic en un programa semblant i el conductor em deixa anar l’expressió "¡No t’ho permetré!", immediatament m’aixeco, en absolut silenci, aixeco el dit (un dels millors senyals per advertir que diràs un argument important) i amb un to de veu molt cordial diria alguna cosa com ara aquesta: "Miri, presentador: si no em permet dir el que penso, no sé per quina raó m’ha convidat a aquest programa. Per a una altra ocasió, busqui-se’n un que digui el que vostè vol sentir, perquè jo no soc aquí per perdre el temps. Bona tarda". I tancaria l’acting amb un somriure ben amable i me n’aniria de plató.

Notícies relacionades

L’única vegada que Espanya tampoc va participar a Eurovisió: aquest va ser el motiu

‘Tendido cero’ existeix

Convido alguns d’aquests conductors de programes que facin un tomb per les plataformes (RTVE Play, per exemple) i que comprovin el to dels que els van precedir. Aquells presentadors tenien un ventall de contertulians immensament més variat que avui dia, que anaven des de Fuerza Nueva fins al Partit Comunista. ¿Algú recorda José Luis Balbín cridar a un contertulià en un plató? ¿O alguna amenaça de José María Íñigo o de Victoria Prego a un convidat?

Presentadors de la nova fornada, facin el favor de prendre nota d’això i deixin de cridar, amenaçar i fer el ridícul en pantalla perquè amb xous com aquest transparenten que en l’actual televisió han mort la discrepància, el respecte i la llibertat d’expressió.