¿On és l’amor?

Hi ha una cosa que faig repetidament, tot i saber que no porta enlloc: em fixo en els rostres com si m’haguessin de parlar del meu interlocutor i donar-me’n informació complementària. Tots els detalls, els gestos, les línies d’expressió, intentant arribar a unes conclusions que m’expliquin la cara b d’aquella persona. Com l’etiqueta interior d’un jersei: no rentar amb aigua calenta. Com si un ull més caigut que l’altre em parlés d’un disgust o una arruga vertical, d’un compte pendent. Divendres em vaig entretenir amb el de Benjamin Netanyahu durant la seva intervenció a l’Assemblea General de l’ONU. Enfadat, amenaçador, autoritari. Les celles punxegudes, els cabells ben pentinats. No entenc aquesta brutalitat. L’odi s’acarnissa en el seu front i en la mandíbula avançada, però necessita més espai i s’apodera del seu braç i del seu puny, tancat amb força a punt de colpejar el faristol. Resseguint les ulleres i el nas, penso quin tipus de nen devia ser. Penso en la seva mare, no tinc ni idea de qui és, però té una mare. La va tenir. Ell va ser un nen i va tenir una mare que el banyava i el pentinava. Li deien Bibi. Suposo que amb amor. No en tinc ni idea, però tots som fills d’algú. ¿El van estimar?

Notícies relacionades

Jordi González: «Després d’aquesta malaltia que gairebé acaba amb mi si faig alguna cosa és perquè em surt del cor»

Jordi González torna a TV3

¿On és l’amor? ¿On s’amaga aquell gest primer de cura quan el fill adult es converteix en un home capaç de tanta mort? ¿Què en queda, d’aquest amor, quan el fill, adult, puja a la tribuna de l’ONU i parla amb un to amenaçador? ¿On s’amagava aquesta violència en el nadó? ¿Quan va aparèixer? Tots aquests homes poderosos que governen el món, Trump i Putin, i Xi Jinping. ¿On s’amaga l’amor?

I, a partir d’aquesta imatge, em sorgeix una altra pregunta: ¿què ha hagut de passar perquè, d’un nen indefens –com ho som tots alguna vegada–, en surtin personatges ferotges? ¿Quins processos, quines decisions, quines ferides, quins cultius socials i personals converteixen la infància en alguna cosa que després farà possible la violència política.