Ser humà avui

De ben segur que us passa el mateix: el món sembla haver-se tornat boig del tot. Llegir les pàgines de la crònica internacional és endinsar-se en un paisatge de guerres obertes, migracions forçades i tensions geopolítiques que semblen estar a punt de col·lapsar. Als Estats Units un noi en mata un altre, el mata per difondre odi, però el mata, i ara Donald Trump vol que la justícia el mati a ell. Quina bogeria. ¿Què passarà?

Per entendre alguna cosa del que agita el món tenim els articles dels analistes que ens donen una mica de llum, però per trobar una mica de confort jo només tinc la conversa, la lectura i la música. "Encara que sigui reggaeton", devia pensar el Papa (probablement va ser encara el papa Francesc) quan va acceptar organitzar per a aquest dissabte un concert pop a la plaça de Sant Pere del Vaticà, per tancar la Trobada Mundial de Fraternitat Humana. Actuacions de Karol G, Pharrell Williams i Andrea Bocelli, entre altres artistes. Veure perrear a la plaça més catòlica del món és trencador i crida prou l’atenció perquè un repari en la trobada Gràcia per al món.

Bé, una mica de gràcia divina si aquest senyor és per allà tampoc estaria gens malament. Però concentrem-nos en la fraternitat, que depèn exclusivament de nosaltres, els humans, i sembla que ens n’hem oblidat del tot. La història ens ho recorda: quan la Revolució Francesa va proclamar llibertat, igualtat i fraternitat, aviat va quedar ben clar que aquesta última seria la germana petita del tríptic. La llibertat podia traduir-se en drets individuals; la igualtat, en reformes legals. Però la fraternitat resultava més esquiva: exigia no només lleis, sinó també vincles. A més, ¿quina llibertat hi pot haver sense fraternitat? ¿I existeix igualtat sense fraternitat?

Notícies relacionades

Guia de ‘La Marató’ de 3Cat: horari, lema, presentadors i actuacions

La lliçó de l’Andreu

La màxima expressió de la fraternitat aquests dies viatja a bord de les embarcacions que formen part de la flotilla que intenta trencar el bloqueig d’ajuda humanitària israeliana a Gaza. Estan posant en risc les seves vides i es mereixen tot el respecte per això. La màxima expressió del contrari són els atacs que reben. Odi.

Ens falten gestos quotidians. I replantejar-nos què significa ser humà avui.