Ho va explicar Diego Fortea

Durant aquest estiu he escoltat gairebé tots els episodis d’un programa que ha emès Onda Cero cada matinada, de cinc a sis del matí, i que es titula Lo contó la radio. L’espai està presentat per Diego Fortea, al qual no conec personalment, i és un merescudíssim homenatge al mitjà radiofònic en tota regla.

A veure, he descansat molt i bé durant el mes d’agost com per haver de matinar cada dia i escoltar el programa. Per fortuna, aquesta eina anomenada ràdio a la carta, sovint confosa amb el pòdcast, m’ha facilitat la tasca.

Lo contó la radio té una durada de més o menys una hora i entrevista a cada capítol un professional de renom del mitjà i on destaco, abans que res, dos aspectes. En primer lloc, la inacabable fonoteca personal de Diego Fortea relacionada amb cada entrevistat, aportant documents radiofònics de gran valor i que un servidor ha disfrutat.

En segon terme, la més que impressionant nòmina de convidats prèmium entrevistats en el programa i, aquí ve part del mèrit, durant l’agost, sigui de manera presencial als estudis centrals a San Sebastián de los Reyes o a fora d’aquests: des de Pedro Ruiz (amb documents de la seva etapa a Ràdio Barcelona), Pepa Fernández (amb talls de la seva presència a la Cadena 13 dels anys 80), José María García (amb sons de la seva estada a la SER), o la mateixa història d’Onda Cero, emissora que al novembre complirà 35 anys.

Reactivar la fonoteca i reviure el moment en el qual Gemma Nierga iniciava com bonament podia La ventana, a la cadena SER, hores després del cruel assassinat de l’amic i tertulià del programa Ernest Lluch té, 26 anys després, un valor incalculable. Es tracta d’un esgarrifós testimoni.

Un excel·lent per al Diego per la recuperació sonora de documents com aquest, i un altre per a la Gemma, amb l’orgull d’haver compartit moltes hores de micròfon amb ella, també a La ventana de la SER.

Notícies relacionades

La nova fe

Novetats a ‘La ruleta...’

El valor de la ràdio i de l’àudio en general, així com la quantitat i qualitat de matisos que aporta, com el to de la veu, els silencis, etcètera, amb l’ajuda de la barrera que ens ofereix el temps, resulta tan impressionant que sovint deixa en roba interior qualsevol altre mitjà.

Poden escoltar-lo. És gratis i està ubicat a Ivoox. I gràcies, Diego.