TELEVISIÓ I MAS
El "lorololo"
Algunes de les cançons que interpreta la saviesa popular en un estadi de futbol fent-ho en grup –perquè un tema cantat de forma acompanyada amaga les carències musicals que té un mateix– acaben ressuscitant en una doble vida. Perquè en el fons les cançons pertanyen a un autor, és clar, però al final també acaben sent patrimoni de les persones. I moltes de les que es canten tenen un passat gloriós.
M’explico. En situacions d’eufòria de l’equip que juga a casa, el Será porque te amo s’ha institucionalitzat com un himne d’amor que els aficionats comuniquen al seu equip, al seu club i als seus colors. El tema es va presentar en la final del magnífic Festival de Sanremo, a Itàlia, interpretat i compost pel trio Ricchi e Poveri (traduït com Rics i Pobres) i titulat originalment Sarà perché ti amo.
La cançó no només no va guanyar, sinó que va quedar en el cinquè lloc en la final del preuat certamen italià. Però... caramboles de la vida, casualitats, pelotazos... després del festival ho van petar. I, com passa de vegades, algú la va començar a cantar, li van seguir 50, després 200, després 1.000... i ara ja és un himne en tots els estadis.
En general desconeixem la lletra original de les cançons i ens arrisquem poc, de manera que s’acaba substituint el que no sabem per l’arxipopular "lorololo".
Ho demostro amb exemples: per aquestes terres, del Será porque te amo es canta el títol i després es continua amb el "lorololo". ¿Que l’himne d’Espanya no té lletra? Doncs es canta amb el "lorololo". El Guantanamera també ha arribat als estadis, una cançó del poeta cubà José Martí que té més d’un segle i que l’ha cantat fins i tot Julio Iglesias... ¿Que no se sap la rima? Doncs apliquem-hi el "lorololo"... El mític tema Sweet Caroline, compost pel gran Neil Diamond el 1969, no fa ni tres anys que es canta als estadis. En tot el que vingui després del Sweet Caroline s’aplica el "lorololo".
Els proposo que escoltin el so ambient que generen els aficionats en qualsevol estadi en la Premier League, a Anglaterra. No hi escoltaran cap "lorololo", de debò. ¡Ah! No oblidin que tota aquesta explicació té una base històrica: l’única victòria espanyola a Eurovisió va ser amb el La, la, la que va cantar Massiel, que, posats a fer, la podien haver cantat amb el "looooo, loro, loooo". En fi...
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- L’empresa Corominas deixa un deute de 200.000 euros
- A Collserola Trobats 50 senglars morts dins del radi d’afectació de la pesta porcina africana
- Pensions ¿Quan es cobra la paga doble de Nadal? Bones notícies per als jubilats
- ÒBIT La il·lustradora i muralista Amaia Arrazola mor als 41 anys
- La Vall d’Hebron tanca 272 llits a l’estiu per falta de diners
