La vergonyosa entrevista a l’emèrit

Joan Carles ha concedit la primera entrevista des de la seva abdicació a una televisió de... França. ¡¡Bingo!! El primer país en el qual ha sortit publicat el seu llibre. No es podia saber. O sigui, un monarca obrint-se de cames per a un país republicà. Ho ha fet en una xerrada de tan sols 25 minuts per al programa Secrets d’histoire. I esperin-se: durant tota l’entrevista ha lluït a la solapa de la seva americana la roseta de la Legió d’Honor de la República Francesa que va rebre el 1991. ¡¡Bravo tu, Joancar!!

Crec que el monarca el vaig entendre millor parlant en francès que quan ho fa en espanyol i, sens dubte, ni tinc proves ni dubtes que l’entrevista hagi estat mig pactada i ensabonada. És de primer de comunicació.

Per això els titulars que ha deixat són els que ell ha decidit: "M’agradaria estar més sovint a Espanya per estar amb el meu fill i les seves filles, la princesa Elionor i la infanta Sofia". Escolti: torni. Miri que fàcil. Ni una paraula de Sofia, que sempre ha aparegut en un respectuós segon pla, ni de la reina Letizia.

"He servit Espanya, els espanyols i de vegades no vaig fer prou atenció a la família". ¿Com que de vegades? La història ha demostrat que aquest modus vivendi pertany al retrat habitual d’un Borbó. Sobre si pensa tornar a Espanya, la seva resposta mereix sortir en un episodi de l’APM, de TV3: "Dependrà de la situació i del moment". Ens ha fotut la mare superiora.

Notícies relacionades

RTVE reitera el no d’Espanya a Eurovisió si Israel participa en el concurs: “Calen més mesures”

L’Editorial de Cristina Villanueva: Quan la llei trontolla

El final de la breu xerrada va ser realment (i mai més ben dit tractant-se del monarca) surrealista. Preguntat sobre els seus últims moments amb el dictador, va dir que la vigília de la mort de Franco, el 19 de novembre de 1975, va entrar a l’habitació de l’hospital madrileny on es trobava per acomiadar-se’n i que el malalt ancià li va estrènyer la mà. I gairebé acomiadant-se, el Rei va confessar que Franco li va dir: "Altesa, li prego que mantingui la unitat d’Espanya".

Mirin: aquell dia jo tenia 11 anys i sens dubte no estava present en aquella habitació on es va produir el comiat. Però veient i llegint l’estat físic i psíquic que patia el general, que era el més pròxim per llençar-lo al caldo, ja em perdonaran, però dubto molt que Franco tingués la força oral i mental per prescriure un consell al seu hereu polític la vigília de la seva mort. Però Joan Carles va decidir i va aconseguir colar el seu missatge. Una altra cosa és que la gent el compri.