Les llàgrimes i la vida, a ‘El hormiguero’

Algunes d’aquestes frases les han explicades joves que, amb l’excusa de la presència de les càmeres, han decidit confessar a algun dels seus progenitors la seva condició sexual. La càmera tan sols és una eina que els serveix d’ajuda per confessar una cosa important.

"Et donaré un sobre i vull que el llegeixis", diu un participant al seu pare a l’inici de la gravació. A partir d’aquesta lectura comença la confessió, la vergonya, la sorpresa i moltes preguntes. "Papa, com saps, soc lesbiana, m’agraden les noies i al seu dia sé que t’ho vas prendre una mica malament: ¿per què?". "Doncs perquè no m’ho esperava". "¿Ja saps que estant al batxillerat em va costar molt expressar-ho, te’n vas anar de casa i vas estar mesos sense parlar-me?". "Perquè em vaig enfadar amb tu i necessitava estar sol".

"Papa, que sàpigues que aquest vídeo sortirà al programa El hormiguero i que gràcies a la seva emissió ajudarem molta gent que encara no s’atreveix a sortir de l’armari".

Penso que la frase principal que resumeix com ho han arribat a passar de malament aquests joves és la que correspon a una noia que, apartant la mirada del seu pare i adreçant-se a Jordi Moltó, autor del reportatge i present en la gravació, va dir-li: "¿El puc abraçar?".

Notícies relacionades

L'enginyeria artesanal del vestit de les campanades de Pedroche: dotze anys d'història i una tiara de mascareta

Sabina inaugura l’any a La 1

Demanar permís per demostrar un amor que es va truncar al seu dia. Donar una oportunitat a la normalitat. Al final, totes les confessions –totes– acaben en llàgrimes naturals no només dels que participen en un altre experiment, sinó també –a mi em va passar– dels que el veiem.

És una altra idea brillant que hem vist a El hormiguero, el programa líder d’audiència de la televisió a Espanya i que compleix la seva dinovena temporada. L’autor de la peça, de sis minuts de durada, ha sigut Jordi Moltó, guionista del programa i que s’ha especialitzat en reportatges d’aquest peculiar estil tan difícil i tan senzill alhora: expressar l’amor i la vida davant les càmeres.