El negoci de la tele

A quest abril, el negoci de la televisió –perquè no oblidem que és un negoci, si bé també un servei, en el cas dels operadors públics– el liderat de l’audiència se’l va emportar Antena 3. El resultat global de l’audiència d’un mes mai és fruit de la casualitat i, al final, com passa en la lliga de futbol, és producte de la regularitat, amb els seus encerts i desencerts. Si un canal està per sobre dels altres és perquè ha sabut seduir els espectadors amb continguts atractius. El segon lloc l’ha ocupat La 1, mentre que Telecinco s’ha situat en tercera plaça.

La rapera. En el First Dates (Cuatro) de dimecres vam viure una trobada meravellosa. Ell, Guxo, reguetoner; ella, una rapera, de nom artístic BB Trickz. Doncs bé: va arribar l’hora d’haver de pagar (perquè, tot i que el programa aboni als concursants una gratificació per participar-hi, els sopars es paguen) i, quan ell li va proposar fer-ho a mitges, ella li va deixar anar: "Vaja. M’he oblidat la cartera. Jo no pago el compte a mitges. Això és de catalans, i jo ja m’he acostumat als madrilenys". Resulta meravellós anar de transgressora per la vida i transparentar modernitat amb un ADN diferent de l’habitual, trencant estereotips, però –això sí– que sempre pagui l’altre. Per cert: va pagar ell.

Notícies relacionades

Pedro Ruiz i la crítica elegant

Santos Cerdán i l’ortografia

Fosa en negre. De l’apagada de dilluns em quedo estupefacte davant algunes opinions que es pregunten l’inútil desgast econòmic i professional de les cadenes que van emetre, ja que l’audiència no podia consumir-ho per la falta de llum... En fi. I ¿què haurien d’haver fet les televisions i les ràdios? ¿Tancar fins que tornés la llum? Si en l’ofici hi ha un mínim de compromís respecte a la societat, aquest és informar la ciutadania perquè aquesta sàpiga què és el que passa i quines són les recomanacions de les autoritats.

El mareig de les llengües. Malas lenguas va anar a parar a La 2, tot i que la primera setmana estava prevista una encertada emissió conjunta a La 1 que després va desaparèixer. Ara torna a La 1, però no sabem si també a La 2. Absència de criteri, se’n diu. Un a veure si sona la flauta. Un constant prova-error diari. Està bé rectificar, però tant ball mareja una mica l’espectador i l’equip del programa. Toquem ferro i no esperem cap desgràcia per a aquest dilluns, perquè, si no, "la família de la tele" aparcarà de nou la seva carrossa. I això, mai.