¡Hola, 2Cat!

És una notícia boníssima per a emissors i receptors, per als qui la protagonitzin i que desitgin veure’n els continguts. També ho és per al conjunt del sector audiovisual català, les productores existents del gremi i les que es puguin crear a través de la creació del 2Cat. I per a presentadors, realitzadors novells (i no tant), personal de càmeres, tècnics de so, guionistes, creadors d’històries i de formats, maquilladors, sastres, tècnics en general... En fi.

Però sobretot, i això és el més important, el gran guanyador és el català. L’idioma. Un canal de comunicació que parlarà en català 24 hores els set dies de la setmana: tot un somni humit que tan sols pot sumar.

Les apostes dels últims anys de televisió privada en català han acabat per l’eutanàsia audiovisual: ni Canal Català, després Tevecat ni 8tv van saber gestionar-ho bé i van ser ells els que van firmar la defunció de les seves pròpies propostes.

No ens enganyem. Fer televisió és car. Ho diré de manera més amable: produir televisió no és barat. Hi haurà qui opini que aquests nous temps ens empenyen a consums en plataformes digitals, en terminals de menys mida i sobretot amb uns costos de producció notòriament inferiors que els que necessita una televisió convencional. Però crec sincerament que amb el part del 2Cat, unit al Parc Audiovisual de Catalunya a Terrassa, juntament amb el projecte de les xemeneies de Sant Adrià de Besòs, se’ns acosta un panorama bastant optimista.

Notícies relacionades

Reflexions a les fosques

La final

A més, com que tot això portarà la batuta de Laura Folguera i Oriol Nolis, les expectatives només poden ser optimistes, tot i que les seves hores de son no ho seran tant. I sí: la marca 2Cat mola i em sembla molt encertada, a més d’enviar un amable avís els germans del 3Cat, perquè a més continuaran col·laborant en accions conjuntes com han fet en els últims mesos.

Estic pensant que batejar-lo com a SancuCat, no... ¿Veritat?