¿Cau el ‘Caiga’?

S i un miracle no ho evita, el nou Caiga quien caiga desapareixerà en dues setmanes de la graella de Telecinco. Algú que no estigui molt al dia de les notícies de la televisió pot pensar: "¡Però si aquesta nova etapa ha començat fa quatre dies!". Cert. És que fins i tot va ser ahir, dimecres, que va fer un mes ja que la primera emissió d’aquesta nova etapa del Caiga... va arrencar el diumenge 19 de gener.

El compte enrere és de manual i s’inspira en la vella tàctica d’avançar el final d’un programa a algun mitjà de comunicació. El típic "jo no t’he dit res però si vols utilitzar la informació, ja ho saps". Per edat, o pel que sigui, un servidor ja ha passat per aquesta situació, en què saps que un programa s’acaba.

Mentre perdura aquest compte enrere i el programa continua emetent-se, un espera el miracle, a aquella primera hora del matí en què et fan arribar que l’espai ha tingut una inexplicable pujada d’audiència, i neix l’esperança. De vegades aquesta resurrecció s’explica per una cosa tan senzilla com que les cadenes de la competència no han emès un producte atractiu. Però, en general, la decisió ja està més que presa, perquè qualsevol programa té uns costos de producció altíssims. Un altre dia ja comentaré aquest tema.

Notícies relacionades

El Mundial de Clubs a la televisió

Sánchez, com Joe Rígoli

A veure: que s’acabi un programa no és ni de bon tros cap drama. És una feina que s’acaba i res més. Malgrat això, els puc assegurar que conec alguns presentadors que no saben gestionar els seus egos i que donen per fet que quan comencen un espai és per a tota la vida. I no és així: primer, perquè quan els cancel·len un programa es dediquen a generar pena a les xarxes socials i reivindicar la injustícia que pateixen. I segon, perquè en els contractes televisius (conec bé el negoci) mai hi ha una clàusula que posi el terme "indefinit".

Però un programa no fracassa tot sol. Hauria d’anar de la mà i ser extensiu a una flagrant fallada per part del programador que l’ha col·locat en aquell dia i a aquella hora. Perquè en el cas concret del Caiga..., ¿què és el que passa? ¿Que Santi Millán és molt bo únicament per a un format com Got Talent i molt dolent per a la resta? ¿Santi Millán no vocalitza o el seu look genera rebuig? ¿Toquem el tema del càsting dels col·laboradors? En definitiva: programes fracàs, productores fracàs i també programadors fracàs. Qui mai es queda sense feina és el tercer. ¿És just.