Gràcies, ràdio

L a cosa és que des de fa pocs anys, no gaires, ¿eh?, es va decidir que el 13 de febrer la ràdio commemoraria el seu dia mundial. I segurament avui hauria de defensar i reivindicar la ràdio perquè és el meu medi natural, i a més, disculpin la immodèstia, a Espanya he presentat (o participat), a excepció de la Cope, que tot arribarà, en totes: a Onda Cero, la SER, M80, Ràdio Nacional, Radio Marca... I a Catalunya: doncs a RAC1, Ràdio Barcelona, Cadena Catalana, Ràdio Sabadell, Catalunya Ràdio, Ràdio Estel, COM Ràdio, Ràdio 4...

Em disculparan aquest paràgraf ple d’un autobombo que m’avala per parlar de la ràdio i que, obvio, transparenta la meva edat. Tinc raons més que suficients per defensar un mitjà que mai atacaré, i menys un dia com avui.

També avui és un dia oportú per agrair a tots aquells col·legues amb els quals he après, però és que no és possible: necessitaria vuitanta pàgines d’El Periódico, i no necessàriament veïns de taula o de micròfon, sinó els menys coneguts, els que hi són sempre però apareixen poc en els crèdits: tècnics, productors, agents de publicitat, directius, tot i que en aquest capítol he après alguns conceptes del que no s’ha de fer... i això també és un aprenentatge.

¿De què serveix això del Dia Mundial de la Ràdio? Poca cosa: per reivindicar el mitjà, per donar visibilitat als que la fan, perquè les ràdios surtin al carrer i que s’emetin programes de cara al públic molt corals en els quals parlen tots alhora i s’entén molt poc, perquè l’oient identifiqui veus i cares...

Notícies relacionades

Em ve molt de gust

L’emotiu comiat de Ramon Pellicer del ‘TN’ de TV3 després de 23 anys: «Ara assumirem altres responsabilitats»

Sé que queda molt poètic i primaveral, però és que el Dia Mundial de la Ràdio és cada dia, malgrat que sempre he pensat que quan a una activitat, a un ofici, a un gremi... se li atribueix un dia a l’any és que... "¡marrameu!", et queda alguna cosa per cosir. Per exemple, la ràdio ha regalat l’audiència infantil a la televisió. Com que als nens no els fan enquestes, i no sumen, doncs ens carreguem els programes infantils. Aquí la ràdio té un problema que ha de solucionar ella soleta.

Quaranta -sis anys després d’aquell gran tema musical anomenat The video killed the radio star, traduït com "el vídeo va matar l’estrella de la ràdio", l’autor s’ha menjat un gran marró perquè la ràdio viu amb nosaltres amb més força que mai. I parafrasejant la gran cantautora Joan Baez, jo dono gràcies a la ràdio que m’ha donat tant.