Els discursos dels Goya

E l temps que es triga a verbalitzar després del premi és més curt any rere any, tot i que va ser encertada la fórmula de l’organització dels Goya 2025 de fer pujar la música de fons i anar apagant el discurs del premiat per evitar que s’allargués gaire. Solució poc original però impecable, més enllà dels experiments amb un extintor duts a terme a la gala dels Gaudí.

La gala va ser dirigida per Gestmusic, productora sinònim de garantia i responsable d’aquest bonic 24% de share, si bé crec que hi hauria hagut algun sistema millor de traducció simultània durant el discurs de Richard Gere que el fastigós ChatGPT, els defensors del qual pensen que tot ha de ser fàcil, automàtic i sense esforç, tot i que s’obvien detalls més senzills: ¿per què no es podia fer una traducció en directe, amb una persona que s’encarregués d’aquesta feina, com s’ha fet sempre, a més de sumar alguns matisos sobre la veu?

Cal dir primer de tot que no ha de resultar gens fàcil fer un discurs en un auditori atapeït de figures i referents de la cultura, que alces la vista i és normal que et caguis de por, però per a això són actrius i actors. De tota manera, hi ha detalls que criden l’atenció.

No hi ha dubte que els premiats tenen tot el dret del món a expressar el que vulguin després de rebre una estatueta, tot i que espero que algú, algun dia, en alguna edició dels Goya, ens expliqui la recepta d’una sopa d’all en lloc del recurrent "amb l’excusa del premi verbalitzaré la meva recepta per arreglar el món".

Notícies relacionades

‘Si amanece, nos vamos’…

Millor sense xarxes

De la necessària llibertat d’expressió dels guardonats un acaba sentint testimonis com el de C. Tangana: "A tothom li podrien treure tuits així", referint-se a l’absent Karla Sofía Gascón. A tothom no, admirat artista, perquè l’odi que va destil·lar a Catalunya i als indepes (que no hi estiguis d’acord no implica l’insult) i a col·lectius d’immigrants a mi em va fer esgarrifar.

Em reservo per a l’últim paràgraf l’opinió que em genera la presència d’influencers a la gala d’aquests premis tan preuats. Tan sols formulo una pregunta: "¿per què es gasta part del pressupost l’Acadèmia de Cine espanyol convidant personatges que no saben redactar ni una frase amb l’ordre de subjecte, verb i predicat? ¿Què hi pinten Chiara Ferragni o Laura Escanes? Tot i que les preguntes procedents són: ¿qui pensa que convidar-les és una bona idea?, ¿qui ho firma? i ¿quin retorn té.