Piqué s’enduu el seu Scattergories

El discurs va durar poc més de cinc minuts i el va fer, no ens emocionem, sense admetre cap pregunta, no fotem, no anem ara de demòcrates. En termes comunicatius, l’afront de l’empresari no s’aguanta per enlloc. ¿Qui gosa realitzar una arenga així a un govern d’un país?: "O em doneu el que vull, i és jugar jo sol al Nacional, o m’emporto l’equip fora".

Una dada curiosa i per a res fútil: des de la seva fundació, el 1942, el FC Andorra mai ha tingut un camp propi. Mai. Entre 2a B, Tercera, Primera Catalana i altres categories inferiors ha jugat els seus partits entre el Camp del Consell, el Comunal i Aixovall. Més de 84 anys i sempre jugant a Andorra, però de lloguer, i sempre adscrit en la Federació Catalana de Futbol.

Sonava estrany que si en 84 anys no havia tingut casa pròpia la pogués construir en tan sols dos: el 2022, el club va firmar un contracte amb el Govern en el qual es comprometia a anar construint un estadi propi. I no ha sigut així. En data 4 de febrer, l’entitat no ha ensenyat ni un plànol, ni una primera pedra... Res.

Davant la inadmissible amenaça de Piqué, la plantofada (amb elegància i contundència, que són les que més se senten) que ahir van clavar tant el cap del Govern d’Andorra, Xavier Espot, com la ministra de Joventut, Cultura i Esports, Mònica Bonell, a l’empresari esportiu va ser tan contundent que encara retruny al Comapedrosa, el pic més alt del país: "Adeu".

Notícies relacionades

Manu Sánchez i Mercedes Milá

‘The Lady’, la sèrie sobre Sarah Ferguson boicotejada per la seva protagonista, arriba a Espanya

El que més hauria de preocupar ara l’empresari Gerard Piqué és que el seu equip, en el qual va deixar d’invertir després del primer any a Segona Divisió, no descendeixi a 2a RFEF.

La Federació Andorrana de Futbol, amb una reputació indubtable, està acabant a Encamp la construcció d’un nou estadi nacional, amb oficines pròpies. Però, malgrat la bona predisposició de l’ens federatiu, allí tampoc vol anar Piqué. "O a l’Estadi Nacional, o me’n vaig i m’emporto l’Scattergories. Com va dir aquell: "Pues bueno, pues vale, pues adiós".