El desgast mental de Jenni

G ràcies a la web d’EL PERIÓDICO, dilluns em vaig endrapar pràcticament sencera la declaració de Jenni Hermoso en el judici contra Luis Rubiales per l’assetjament que ell i alguns dels seus ajudants van realitzar "presumptament" a la futbolista l’agost del 2023 durant i després de guanyar el Mundial femení de futbol. Una cosa: algun dia, algú, no ho sé, potser l’advocacia, ignoro qui, permetrà retirar el terme presumptament davant qualsevol fet totalment demostrat.

Per a mi allò d’ahir va ser, periodísticament parlant, un judici bastant potent, que possiblement ha perdut pes (que no importància) respecte a tot el soroll que es va generar dies després d’aquells fets. Era tema d’Estat. Recordo que fins i tot la mare de l’expresident de la RFEF va fer una vaga de fam... tot i que va acabar durant dos dies. Em va sorprendre que ahir cap canal de televisió generalista emetés el judici de manera completa. És clar que passen més coses durant el dia a dia i al món.

Sobre el tema multimèdia, vaig comptar un total de tres càmeres, comandades a realització a través d’un joystick. Es tracta d’un detall gens menor que permet concretar cares, gestos i alguna reacció molt definida, tot i que entenc que no estaven per a aquests detalls.

Notícies relacionades

O Eurovisió, o refundar l’OTI

El misteri de la cantarella

Mentre escoltava les preguntes d’advocats, de Jenni, del jutge, etcètera... un servidor pensava: aquest plet te’l recull qualsevol cadena en els 90 i et munta un judici paral·lel que ho peta en audiència, emès en directe, cada nit, comptant amb un jurat popular format per personatges de diferent pelatge, amb talls i diferents declaracions realitzades al matí, o per exemple i, com vam veure ahir, la fixa mirada de Luis Rubiales cap a la seva advocada mentre interrogava Jenni... En aquell moment, la cara de l’expresident a dos pams de la seva lletrada no tenia preu... Però sospito que aquest espectacle que vaig muntar-me al cap, el 2025 apareixeria alguna ordre judicial deu minuts abans de començar prohibint l’emissió d’aquest espai.

I, al final de tot, Jenny, a qui amb el pas dels minuts la seva veu denotava un notori desgast. Posem-nos al lloc de la futbolista. Devia acabar una mica més que fins als nassos per haver de marxar a Mèxic. I com va dir el jutge a un advocat de l’acusació mentre li preguntava: "Afanyi’s perquè ja fa dues hores que tenim a la noia aquí asseguda".