TELEVISIÓ I MAS
El nivell de llibertat de ‘Cachitos’

A nem tancant ja el tema de les campanades, fins d’aquí a 11 mesos. Diria que ja hem debatut bastant sobre una cosa que, en essència, té una quota d’audiència perfectament paral·lela a la del futbol; és a dir, val el mateix un 32% de share la nit de Cap d’Any que el d’un divendres de juny a les 10 del matí, de la mateixa manera que valen el mateix els tres punts d’una victòria en la primera jornada del torneig que els que s’aconsegueixen en l’última.
A La 2 van continuar apostant per Cachitos, programa que un servidor segueix des de la seva primera emissió el 2013, abans del salt a les nits de Cap d’Any des del 2015. Ja llavors em va cridar l’atenció el nom, la forma de l’enyorat casset, i sens dubte la seva gràcia, l’atreviment i la llibertat mostrada als rètols que apareixen durant les cançons.
Amb Cachitos acostumo a tenir un problema –que és menor– i que sol passar-me quan veig pel·lícules subtitulades: se’m desvia la mirada del que passa a la pantalla, malgrat els antics i meravellosos looks musicals, i dirigeixo la vista indefectiblement als subtítols, amb la qual cosa em perdo gairebé la meitat del que s’ofereix, però val la pena.
Notícies relacionadesAquest any Cachitos va aportar una producció, prèvia a la mitjanit, al Cachitos de sempre, anomenada Cachitos love the 90’s, i que es va traduir en una comedieta d’estar per casa, pròpia d’una televisió local i perfectament prescindible, perquè la trama ni tenia gràcia ni va aportar cap gag per a la història. Gravada a Sant Cugat del Vallès, va comptar amb la gran Ana Morgade (¡què hi fa allà Ana sense un guió propi, per l’amor de Déu!), Fernandisco i el mateix director, Ángel Carmona... I el que va venir a partir de les 12 de la nit... sí. Allò ja va ser Cachitos: un programàs de tres hores, amb una mínima presentació al principi d’Ángel Carmona i una deliciosa creativitat en el guió.
Els vídeos de les cançons del gran arxiu de RTVE suposen l’autèntic patrimoni no tan sols de la corporació sinó que a més formen part de les nostres vides i el que em continua semblant fantàstic és que el nivell de llibertat existent a Cachitos ha sigut sempre igual de crític i de brillant des del 2015, independentment del govern que mani a Espanya. Per això Cachitos suposa l’exemple més palmari de la llibertat a Televisió Espanyola. La llàstima és que tan sols duri tres hores l’any: les de Cachitos.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- INCENDIS FORESTALS Una vella i «maleïda» cançó de Serrat, l’himne per recordar l’estiu en què va cremar l’oest espanyol
- Servei d’Aigües de Catalunya Una sentència tomba la pujada de l’aigua en una ciutat de l’àrea de Barcelona per «frau de llei» i «desviació de poder»
- Dol en el cine espanyol Mor Verónica Echegui, l’actriu que es va saber desmarcar de ‘la Juani’
- Reforma de l’Administració El Govern impulsa una llei per millorar el procés de selecció dels funcionaris
- Medi ambient L’ús intensiu de les dessalinitzadores situa les reserves dels pantans al 74%
- Jubilació La despesa en pensions puja un 6,2% a l’agost, fins a la xifra rècord de 13.621 milions
- Reunió del Consell Executiu El Govern llaura el camí dels pressupostos amb un reforç de la hisenda catalana i el reconeixement final a la llei de barris
- EUA Trump redobla el seu atac a la independència de la Fed i acomiada la governadora de la Reserva Federal Lisa Cook
- Apunt El somriure de la Gioconda
- ELS TERMINIS DEL RETORN El Barça s’afanya pel Camp Nou