Campanades a Noruega

Un bon còctel: una asturiana i un basc que acomiadaran el 2024 des de… ¿la Puerta del Sol de Madrid? No. Des de l’illa de Lanzarote. Seguint l’estela dels programes que presenta Aramendi, el normal és que acomiadés l’any des de La isla de los famosos. Doncs no. I ho faran per a dues de les marques més fortes de Mediaset: les mateixes campanades per a Cuatro i Telecinco. I també des de i per a les Canàries, els periodistes de la casa Ángeles Blanco (d’informatius) i Ricardo Reyes (d’esports) faran el mateix una hora més tard. Segur que coneixerem ben aviat les parelles de les altres cadenes, gràcies al conegut efecte de "no fem el ridícul i no siguem els últims", més conegut per l’"afanya’t que anem tard".

A veure. Potser m’estic animant molt. En soc conscient. Però jo ho deixo anar perquè ho penso de debò. En un país que mínimament funcionés de manera normal, que es cregués de veritat allò de "tots a una que la desgràcia de València ha sigut tremenda", seria perfectament viable que totes les cadenes emetessin conjuntament les campanades amb una parella composta per… asseieu-vos un moment: Pedro Sánchez i Carlos Mazón.

Notícies relacionades

La Lliga dels 50 euros

El progrés i l’espera

No em refereixo a escriure’ls un guió estil Martes y Trece, amb pretensions de fer humor, ni que cap dels dos porti la capa de comte Dràcula que solia portar Ramonchu a La 1. Res d’això: tots dos, junts físicament, acomiaden l’any i es fan una abraçada després de l’última campanada. Això sí que seria el moment televisiu de l’any.

Miro cap a dalt del mapa –Noruega, per exemple; o Suècia– i crec que allà resultaria perfectament factible. I des de la més pura enveja, un servidor pensaria: "Ostres, políticament són la nit i el dia, però per damunt de tot està el país". Però no serà així. I si ho fessin, molts dirien: "¡Bah!, se’ls nota molt forçats". Potser per això no ho fan. Un altre any més, optarem per Cachitos.