¿Un programa o un pòdcast?

A questa és la seva cinquena temporada emetent el seu programa (¿o és un pòdcast?) des de l’antena de Catalunya Ràdio. Tot i que en realitat en són molts més, els que donen la cara són tres: Peyu, Jair Domínguez i Neus Rosell.

Han abraçat la glòria al llarg de les quatre primeres temporades d’aquest exitós pòdcast (¿o és un programa?) i han convertit els 50 minuts de cada capítol en una cita obligada per als que desitgen passar una estoneta feliç. Res més. I res menys. M’estic referint al programa/pòdcast/xou que des del setembre d’aquesta temporada va canviar el seu habitual horari nocturn pel previ al Catalunya migdia, del sempre impecable Òscar Fernández.

El trasllat de l’horari nocturn d’El búnquer cap a la franja del migdia va despertar nombrosos comentaris en el món radiofònic: el principal era que no es tractava de l’hora més idònia per emetre el seu contingut. D’una banda, perquè tant el Peyu com el Jair acostumen a exercir massa la improvisació i sovint això comporta certs riscos sobre el contingut global del missatge, i en segon terme perquè cada capítol s’inicia en el lloc i temps en què passen els fets d’algú que està mort.

És una evidència que El búnquer ha suposat tot un avenç sobre la ràdio i l’evolució dels seus formats. Els capítols ni s’emeten en directe (una cosa impensable en el mitjà fa quatre dies per a un espai que s’emet a la una del migdia) i ni es graven físicament a l’emissora. Es graven entre setmana en una masia ubicada a Gurb anomenada El Corral.

Al final resulta poc transcendent col·locar etiquetes als continguts: tant fa si és un programa, si és un pòdcast, o al final és un xou, com verifica que a la gira regular que fan per diferents teatres a Catalunya sempre acaben posant el cartell d’Entrades esgotades.

Notícies relacionades

El progrés i l’espera

L’humor dels 80, a La 2

L’èxit d’El búnquer està fora de tot dubte. Les xifres que apareixeran a primers de desembre en el pròxim Estudi General de Mitjans sobre l’audiència de l’espai suposaran una referència sobre la seva repercussió. Però només serà això: una referència.

El volum de missatges que arriben al programa és constant i pel que he pogut sentir en aquests últims dies arriben de forma majoritària des de fora de l’abast de les ones de Catalunya Ràdio, així que és evident que l’app dels mòbils estan guanyant l’FM per golejada.