TELEVISIÓ i MAS
La desgràcia ven, per desgràcia

Mentre continua el degoteig de víctimes mortals per la dana, comprovem que, per desgràcia, la mateixa desgràcia ven. I així ha sigut sempre. La responsabilitat del seu consum rau tant en qui la produeix com en qui l’accepta, perquè, si qui l’emet percep que té poc ressò, deixa de fer-ho als 10 minuts.
Així ha sigut des d’èpoques pretèrites, en les quals el setmanari de successos El Caso batia rècords de vendes, fins a arribar a l’actualitat, en què els successos (com més escabrosos millor), els pòdcasts de novel·la negra i els relats d’aquest gènere tenen un gran consum. O sigui, que la tragèdia enganxa.
Per a això és important el paper dels professionals que comuniquen la informació, i no només els que són davant les càmeres. Els del darrere també formen part del missatge i les formes. I convé que tots ho tinguem en compte. I també convé que sapiguem que els que presenten tenen sempre una orellera en què reben preguntes a convidats sobre la marxa i ordres, de vegades contradictòries. I és procedent saber que, encara que un professional domini molt el mitjà, això no és sinònim que informar sobre aquests temes sigui fàcil, perquè existeix un component emocional que afecta, i no sempre a millor.
Davant una barbàrie d’aquestes magnituds, toca fixar-se en les formes. I en destaco dues en molt positiu: el carinyo que desprenia Adela González (Mañaneros, La 1), al tocar l’espatlla o acariciar la cara a qui entrevistava des del lloc dels fets: un gest d’afecte que he vist poques vegades. I també Helena Garcia Melero (Tot es mou, 3cat) escoltant amb respecte i sense preguntes que interrompessin el relat colpidor d’un afectat que va quedar atrapat diverses hores a l’autopista. ¡Bravo!
El llenguatge gestual i corporal comunica, i molt, i deixo el meu apunt per al president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, que va aparèixer tot el dia perfectament afaitat i amb una armilla vermella, posada per sobre d’una camisa blanca impecablement planxada i sense una gota de fang. ¿Què volia comunicar aquesta vestimenta, pròpia d’una zona en guerra?
Si el president ho va fer per iniciativa pròpia, doble error: d’ell i de ningú al seu voltant que l’hidigués, perquè vorejeva l’esperpent contemplar els plans de Pedro Sánchez o Núñez Feijóo, junt amb Carlos Mazón. Ni que vingués d’un safari, per Déu.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Turisme de masses Inventen platges falses per despistar els turistes a les Balears
- Pobresa a Catalunya La vida en un garatge de tres nens de l’Hospitalet: «¿Fins quan hem d’estar així?»
- La fuga d’agost del 2024 Sallent reconeix que els Mossos no van sospesar la fugida de Puigdemont
- Baròmetre municipal La vivenda supera la inseguretat com a principal problema dels barcelonins
- Tempesta judicial i política L’empresonament de Cerdán noqueja Sánchez, que no pot desviar el focus
- EL MERCAT BLAUGRANA El Barça renova Ansu Fati fins al 2028 i el cedeix al Mònaco
- Sanitat pública Catalunya reforma l’atenció primària perquè en un any l’atenció sigui en 48 hores
- Mobilitat Evacuats una vintena de passatgers pel túnel del funicular de Montjuïc per una incidència
- Publicació al novembre Joan Carles I es reivindica al seu llibre de memòries cinc anys després de l’‘autoexili’
- Lloguer Tres consells fonamentals per firmar un contracte de lloguer i no emportar-te sorpreses