TELEVISIÓ I MAS
El pòdcast de ‘La ruina’

Des de fa anys, amb la presència de les xarxes socials, els humanoides transparentem poc les nostres misèries i les nostres merdes, que gairebé ni apareixen a les xarxes, on tot és sinònim de Los mundos de Yupi. Busquem i necessitem una aprovació general de tot el que publiquem: fotografies d’una vida sana, una estètica gairebé perfecta i un constant quedar bé. Poc creïble, la veritat.
Per sort, davant la incessant façana habitual (i no només a les xarxes) han vingut els nois del pòdcast La ruina show a recordar-nos que la vida té dues cares, i que no tot és tan xupiguai. Ells són Tomás Fuentes i Ignasi Taltavull, que fins fa poc omplien sales i ara ja atapeeixen teatres amb un menú ben senzill: una cortina negra com a fons, una taula, tres cadires plegables, dos micròfons per a ells i un per al convidat (habitualment conegut) que explica un parell de fracassos de la seva vida; o sigui, la seva ruïna a un públic que entra al teatre amb el somriure posat.
Riure’s de les misèries i del fracàs propi o aliè és més sa quan l’acompanyes amb somriures i protagonitza el fracàs aquell qui ho confessa. Convé, doncs, reconèixer l’error públicament i no donar importància a les cagades. Fuentes (guionista del riure) i Taltavull (periodista esportiu) condueixen un xou en el qual pregunten, improvisen i es descollonen amb els que els veuran.
I si alguna vegada ha tocat pal, avui toca pastanaga: tanco felicitant el Departament de Comunicació de la Federació Espanyola de Futbol, que sense canal de televisió propi ahir es va muntar un festival per emetre en directe el sorteig de la Copa del Rei.
Tot per internet i tot fàcil, incloent connexions amb els vestidors d’equips humils que es van veure afortunats pels seus aparellaments contra grans equips de Primera Divisió, com si es tractés de la grossa de Nadal . Va ser un molt bon treball de pre i postproducció per part de l’ens federatiu. La televisió generalista hauria requerit el triple de persones per realitzar el mateix. A poc a poc, internet i les xarxes socials van menjant l’orella a la televisió.
Però, tranquils, que el 2030 no hi haurà ni TDT, ni satèl·lit, ni televisió a la carta i tot s’emetrà per internet. El 5G serà història i les xarxes seran extraordinàriament veloces amb el 9G, el 10G o el 20G. ¡Però què importa el nombre! Només que hi hagi un punt G el plaer serà universal.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Enquesta eleccions generals Espanya: Sumar i Junts perdrien la meitat dels seus escons després de dos anys de suport a Sánchez
- Tens nafres a la boca que no desapareixen? Podrien ser el primer símptoma del càncer oral, que no para d’augmentar
- Una cinquena alumna acusa el professor del Conservatori del Liceu de tocaments
- La nova Via Laietana s’inaugura el dia 29 amb una gran festa popular
- Successos Mor un turista francès durant el seu comiat de solter a Sils
- Atrapen a Empuriabrava un home acusat d'assassinar una dona a França
- Drets Socials L'Oficina Antifrau deixa la porta oberta a què els fets sobre la DGAIA puguin "tenir en algun moment rellevància penal"
- FIRMARIA FINS AL 2031 El penúltim regateig de Nico Williams. De l’ara em quedo fa un any a l’ara sí al Barça
- Debat definitiu El Congrés aprova la llei del PSOE per bloquejar la Fundació Franco i tomba les esmenes del PP
- Drets laborals Renúncies per venjança: la tendència que més temen les empreses