TELEVISIÓ I MAS
El pòdcast de ‘La ruina’

Des de fa anys, amb la presència de les xarxes socials, els humanoides transparentem poc les nostres misèries i les nostres merdes, que gairebé ni apareixen a les xarxes, on tot és sinònim de Los mundos de Yupi. Busquem i necessitem una aprovació general de tot el que publiquem: fotografies d’una vida sana, una estètica gairebé perfecta i un constant quedar bé. Poc creïble, la veritat.
Per sort, davant la incessant façana habitual (i no només a les xarxes) han vingut els nois del pòdcast La ruina show a recordar-nos que la vida té dues cares, i que no tot és tan xupiguai. Ells són Tomás Fuentes i Ignasi Taltavull, que fins fa poc omplien sales i ara ja atapeeixen teatres amb un menú ben senzill: una cortina negra com a fons, una taula, tres cadires plegables, dos micròfons per a ells i un per al convidat (habitualment conegut) que explica un parell de fracassos de la seva vida; o sigui, la seva ruïna a un públic que entra al teatre amb el somriure posat.
Riure’s de les misèries i del fracàs propi o aliè és més sa quan l’acompanyes amb somriures i protagonitza el fracàs aquell qui ho confessa. Convé, doncs, reconèixer l’error públicament i no donar importància a les cagades. Fuentes (guionista del riure) i Taltavull (periodista esportiu) condueixen un xou en el qual pregunten, improvisen i es descollonen amb els que els veuran.
I si alguna vegada ha tocat pal, avui toca pastanaga: tanco felicitant el Departament de Comunicació de la Federació Espanyola de Futbol, que sense canal de televisió propi ahir es va muntar un festival per emetre en directe el sorteig de la Copa del Rei.
Tot per internet i tot fàcil, incloent connexions amb els vestidors d’equips humils que es van veure afortunats pels seus aparellaments contra grans equips de Primera Divisió, com si es tractés de la grossa de Nadal . Va ser un molt bon treball de pre i postproducció per part de l’ens federatiu. La televisió generalista hauria requerit el triple de persones per realitzar el mateix. A poc a poc, internet i les xarxes socials van menjant l’orella a la televisió.
Però, tranquils, que el 2030 no hi haurà ni TDT, ni satèl·lit, ni televisió a la carta i tot s’emetrà per internet. El 5G serà història i les xarxes seran extraordinàriament veloces amb el 9G, el 10G o el 20G. ¡Però què importa el nombre! Només que hi hagi un punt G el plaer serà universal.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Fenomen en auge La venda a pes de 'caixes sorpresa' d'Amazon arriba al centre de Barcelona: "És com una loteria"
- Universitat Més de 250 professors universitaris exigeixen a la UB que investigui el cas Ramón Flecha
- MUNDIAL DE CLUBS Luis Enrique ignora Mbappé: «Soc soci culer, per això sempre em motiva jugar contra el Madrid»
- Previsió meteorològica Catalunya, en alerta per fortes pluges: aquestes són les zones on més pot ploure
- Detingut per matar d’una punyalada un multireincident al Prat de Llobregat per una venjança
- Guerra a Ucraïna Trump es limita a amenaçar Rússia amb aranzels mentre rearma Ucraïna
- Comissió Bilateral Estat-Generalitat ERC veu insuficient el nou finançament: "La música sona bé, però les concrecions són mínimes"
- Finançament autonòmic Andalusia esclata contra l’acord de finançament amb Catalunya i el Govern li ofereix acollir-se al mateix model
- Successos La investigació de l’incendi de Paüls apunta a l’acció humana com a causa: negligència o provocat
- Estudi científic ¿Per què algunes persones necessiten posposar més vegades el despertador? La ciència té una resposta (i afecta més les dones)