El productor

E ntrem en una emissora de ràdio. Ens dirigeixen a l’estudi central on hi ha el locutori i el control. En el primer veiem com parla la persona la veu de la qual reconeixem, el locutor... En el control de so almenys hi haurà dues persones: el tècnic, que controla l’àudio, i la figura del productor, que quan pugui sortirà a saludar-nos i ens indicarà quan entrarem al locutori o on hem d’esperar.

Això que acabo d’explicar passa sempre, tret que siguis un col·laborador habitual del programa i vagis directament a l’estudi, sense saludar ningú del control, cosa que per experiència i per desgràcia he vist i que transparenta l’escassa personalitat dels que ho fan.

La figura del productor a la ràdio és bàsica. Mirin: és tant o més important que la del locutor, que és qui posa el nom i qui s’emporta gran part de la pasta. Però d’experiència el productor també n’atresora, perquè se sap de memòria tots els tics del locutor: els seus gestos, quan vol aigua, si un convidat val la pena o no (tot això durant el directe), si sobre la marxa ha de desconvocar un convidat (és ingrat, sí) o si el butlletí va més tard perquè l’entrevista funciona...

És més: tots dos coneixen els seus moments personals amb tan sols una mirada o un gest perquè desenvolupen una comunicació no verbal i un diàleg de signes molt particular, que en ocasions mereix un diccionari propi.

Notícies relacionades

‘Joc de cartes estiu’ emprèn noves rutes gastronòmiques per Catalunya

Mònica Terribas destapa els abusos a l’Opus Dei: «S’hauria de compensar el mal psicològic a tanta gent»

Apareixen poc en els crèdits, no separen la mirada dels ulls del locutor, porten l’escaleta al cap i en el fons dirigeixen els programes de manera encoberta, perquè aporten la primera solució si falla un convidat.

Valguin alguns d’aquests noms que reconeixen la feina de persones que tenen davant líders d’opinió durant hores: María Luisa Núñez, productora de Carlos Herrera a la COPE; Eulàlia Rosa, ídem de Júlia Otero a Onda Cero; Nacho Palomo i Brian Pérez, productors d’Àngels Barceló a la SER; Cristina García (de Pablo Tallón a SER Catalunya) o Elena de Diego (de Sique Rodríguez al Què t’hi jugues); la meva admirada Marga Ortuño (l’ombra de Jordi Basté a RAC1); Gemma Montero als esports de RAC1; Aina Ustrell, Gemma Tarragó i Vanessa Carrión (productores de Ricard Ustrell a El matí de CatRàdio); o David Bueno i Dolors Juanola a les tardes amb Elisenda Carod. Em deixo moltes professionals, però només tinc 2.400 caràcters. En nom meu i el de la ràdio, gràcies.