Broncano, tenim un problema

En els primers minuts de La revuelta van cuinar bons gags: els tatuatges de Pedro Sánchez i Pablo Motos al pit de Grison, el subtitulat automàtic del programa en català; la crítica a la família reial (això ja es feia a TV3 a finals dels 90) i el personatge que avisarà que a les deu de la nit els nens se’n vagin al llit. Perfecte.

Explicaré l’arrel del problema que pateixo: no entenc David Broncano quan parla. És possible que tot arreli en seriosos problemes d’audició de la meva avançadíssima edat. Però és una cosa que només em passa amb ell, que m’he d’esforçar per entendre’l, tot i que crec que el problema es tradueix en aquesta fórmula: frases molt curtes + pronunciades de manera molt ràpida + acudits que no entenc = desconnexió absoluta. I sincerament, el seu humor no és del meu paladar televisiu, tot i que reconec que a Movistar Plus em divertien algunes de les brillants aportacions de Ricardo Castella o de Grison.

Notícies relacionades

Santos Cerdán i l’ortografia

El Mundial de Clubs a la televisió

En la prèvia, Broncano va dir que "el programa no s’emet en directe i es grava d’una tirada dues hores abans de la seva emissió, perquè és més senzill fer-ho així perquè el públic no hagi de venir a les onze de la nit". Perdó, i parlo per moltíssima experiència pròpia. El programa es grava des d’un teatre al centre de Madrid. En tot cas, com que s’emet a les 21.40 el públic marxaria (i no vindria) a les 23.00 hores. Recordo que Crónicas Marcianas s’emetia des d’un polígon a Sant Just Desvern i s’acabava a la una i escaig de la nit.

L’adrenalina del directe en un plató és un factor diferencial que marca un xou i el fals directe mai és el mateix. Qui hi participa sap que això s’emetrà, sempre que hi hagi plans que convingui evitar. Per exemple, un servidor va notar un tall un segon abans de donar pas a Lalachus, la primera convidada. Sí. Es nota. Ho vaig notar. Així que la meva enhorabona al realitzador que va ser hàbil i va fer tot el que va poder durant tot el programa. Potser el personatge que avisa els nens perquè se’n vagin a adormir haurà de sortir abans que comenci.