La triple C d’‘Ilustres’

Són 16 anys de rialles, 533 programes i més de mil convidats a la seva esquena, oferint un format en què l’únic objectiu és la parida i que et surti la cervesa pel nas després d’escoltar l’ocurrència més inesperada. Ara estan de vacances i tornen en 15 dies. ¿Amb quines novetats? Cap. No els fa falta.

El mestre de cerimònies és Javier Coronas Aguilar (55), natural del barri del Carmel de Barcelona. És mestre, tot i que li sobra perfectament qualsevol cerimònia, perquè em fa l’efecte que a Coronas li és igual tot el que passa en aquest món. En segon lloc, Javier Cansado (67), un madrileny nascut a Carabanchel de qui saps com comença cada aportació però desconeixes com l’acaba; de fet, crec que no ho sap ni ell, perquè, a més, el seu cognom tampoc és Cansado; el seu nom real és Ángel Javier Pozuelo Gómez. I en tercer lloc, José (Pepe) Colubi Cosmen (58), un altre torrent d’enginy nascut a Madrid però criat des dels dos anys a Cangas de Narcea (Astúries), i del qui sempre m’ha apassionat que es guarda el gag –sovint sexual– per a la seva última frase o paraula.

Notícies relacionades

Coses que em passen mentre miro la tele

Doncs no va ser en directe

Imagini’s que a vostè li passa pel cap presentar aquesta idea al responsable de programes d’una productora o d’un canal. No tingui el més mínim dubte que l’"expert" el cosirà a preguntes com per exemple: "Però... ¿no hi ha imatges?; ¿cap col·laborador que interrompi el programa?; ¿i tampoc hi ha seccions?; ¿no passa res i només hi ha cinc persones parlant?". Doncs no. I el convidaran a abandonar el despatx escoltant aquesta frase: "Gràcies per venir, ja li direm alguna cosa, tot i que creiem que aquesta idea no té cap futur". En fi...

Tres apunts per avui dilluns, dia en què "morirà" Pablo Motos, just al començament de la seva dinovena temporada al capdavant d’El hormiguero. Que ningú dubti que aquest mort esstà molt viu, o almenys és el que mira una aclaparadora majoria; Broncano està escalfant a la banda a veure com li queda la samarreta d’una televisió pública que a Twitter ja té seguidors... i perseguidors; i demano una mica de paciència a la família de Mediaset, perquè m’agradarà veure l’evolució dels bojos de Babylon d’aquí a un mes.