TU I JO SOM TRES

El principi de realitat i la realitat falsa

El principi  de realitat  i la realitat falsa

FERRAN MONEGAL

2
Es llegeix en minuts
Ferran Monegal
Ferran Monegal

Crític de televisió

ver +

E l dia de l’últim debat dels candidats, fa una setmana, TV3 va demanar als debatents, a tots menys a Josep Rull, que fessin una petita performance. Amb un croma verd de fons, cadascun va avançar tres o quatre passos i va acabar plantat mirant a càmera. A Puigdemont també el van gravar, a Argelers, en aquest mateix acting. El fruit d’aquesta misteriosa acció el vam veure diumenge, al final de la nit electoral.

El presentador Xavi Coral, col·locat en un dels salons del Parlament de Catalunya, va anar donant entrada als líders polítics. Primer Salvador Illa, el guanyador, després Puigdemont, després Aragonès, etcètera, i va quedar conformat un quadre en què semblava que tots s’havien reunit allà per acomiadar una jornada tan magna. I tot era, naturalment, absolutament fals. Els vèiem tots allà reunits, i en realitat cap hi era. Ni Puigdemont havia travessat la frontera per participar en aquella posada en escena. Ni Illa ni Aragonès ni Fernández ni Albiach… estaven en realitat en aquella estampa, i no obstant hi eren tots com per art de màgia. Va ser un vistós cop de virtualitat. És a dir, la falsa realitat.

Notícies relacionades

¡Ah! Li ha sortit a TV3 una extrapolable metàfora. La realitat real i la realitat virtual s’entrecreuen en aquestes eleccions que acaben de finalitzar. De les cadenes de cobertura estatal, va ser l’especial d’Antena 3 el que va aconseguir més audiència: un 9,5% i 1.236.000 espectadors. I al finalitzar, el conductor, Vicente Vallés, a l’escoltar Puigdemont assegurar que no seria bo anar a una repetició electoral, va advertir que potser el que pretén és el contrari del que aparenta en el seu missatge: "Vol bloquejar i repetir eleccions. I que tots els partits independentistes se sotmetin al seu lideratge". Alguna cosa d’encert deu tenir aquesta opinió, quan l’endemà en tertúlies televisives abundaven en aquesta anàlisi. A La Sexta (Al rojo vivo) per exemple, cadena moltes vegades divergent de la seva germana gran Antena 3, en feien una anàlisi idèntica.

Ahir al matí vaig veure representants del PSC a la tele invocar el principi de realitat. Tenen raó. Avui la realitat real s’enfronta a la trampa de la realitat virtual. Aquella nit electoral a TV3, amb Puigdemont personat al Parlament de Catalunya, la sorpresa de molts televidents deuria ser considerable. Uns deurien plorar d’alegria. D’altres, d’espant. La falsa realitat ens fa incauts.