Dia de burla, el consol d’ERC és Tomàs Molina

A l’Està passant (TV3), Queco Novell i Jair Domínguez accentuaven el riure. "Israel ha tingut més vots a Eurovisió que Aragonès a Catalunya [...]. Israel està perpetuant un genocidi, però Aragonès, a tot estirar, et mata d’avorriment [...]. Veurem qui posen al seu lloc. Ara a ERC, que sigui conegut, només n’hi ha dos: la jove promesa, sang nova, Oriol Junqueras, i el molt honorable cumulonimbus Tomàs Molina". Home, la rialla sobre Aragonès és comodíssima. Ha anunciat que se’n va, i això accentua la fragilitat del que dimiteix. Ben mirada, la seva trajectòria com a president, tot i que curta, no presenta l’esbojarrat balanç del seus predecessors Torra i Puigdemont. Assenyalar-ho és de justícia.

Notícies relacionades

Eurovisió Júnior 2025

Buenafuente i Sílvia Abril no presentaran les campanades a TVE

La conya d’El intermedio per ser baixet és un tipus d’humor sobre la condició física de les persones que crèiem superadíssim. Això de l’Està passant té altres lectures. A TV3, tradicionalment, un poder estable a la Generalitat els proporcionava un gran confort. S’aprenien les corresponents consignes, i es tiraven anys d’agradable obediència. Pujol va manar durant 23 anys seguits. Allò va ser formidable. Se sabien de memòria cap a on havien d’enfocar les càmeres, i cap a on no havien de mirar mai. Però els esquemes, tot d’una, s’estan movent molt. En els últims vuit anys a la Generalitat s’han succeït quatre presidents diferents. Amb ideologies diferents. Això desconcerta molt. Ara, amb l’anunci que ERC passarà a l’oposició (veurem), hi ha qui ha cregut que, de cop, ni manen ni hi pinten res en absolut. Fer-ne burla no comporta perill. Altres obediències els substitueixen.

La perdigonada de sal sobre l’excap de meteorologia Tomàs Molina té antecedents. Quan va anunciar que deixava la cadena i passava directament a l’obediència d’ERC, el consell professional de TV3 va treure una nota. Venien a dir que l’associació d’una cara visible d’informatius a un partit polític espatllava la seva imatge d’independència periodística. Cal reconèixer-los un sentit de l’humor molt enginyós i divertit.