TV3 el dibuixa com a heroi, però l’allunya del ‘prime time’

Una el novembre del 2017 (FAQS) i una altra el desembre del 2018 (Quatre gats), totes dues de Ricard Ustrell, quan el llavors director Vicent Sanchis l’enviava a complimentar Puigdemont per mantenir-li la visibilitat i evitar això tan dolorós que és que t’oblidi la gent. N’hi va haver una tercera, el maig del 2019, a càrrec de Cristina Puig al FAQS, però no va ser presencial, va ser en dúplex des de Waterloo. De manera que aquesta d’ara, cinc anys com a mínim després de l’última, i a quatre dies com qui diu d’unes eleccions, televisivament parlant és un rellevant succés. No obstant, es va produir una curiosíssima dislèxia. TV3 va encarregar l’entrevista a un programa que fa una mitjana des de fa temps entre un 1,7% i un 2,5% de quota de pantalla.

Naturalment, amb aquesta entrevista va tenir un repunt, però és simptomàtic que col·loquessin Puigdemont en un programa que està 13 punts per sota de la mitjana de la cadena i que, a més, s’emet a partir de la una de la matinada, o sigui, molt lluny del prime time, en la negritud de la nit. De fet, al TN migdia d’ahir tampoc van donar rellevància a aquesta entrevista. Tot just una pinzellada de 40 segons perduda a l’interior del noticiari.

Notícies relacionades

Netflix busca recuperar prestigi amb ‘El caso Asunta’

Manifest contra el que està malament

¡Ah! TV3 té ara amb Puigdemont un problema: no li pot donar gaire rellevància perquè no tapi Aragonès ni li resti protagonisme. ¡Ah! La vida és ondulant, solia dir Pla després de llegir Montaigne. Graset va compensar aquesta situació fent a Puigdemont una entrevista virtuosa. Entrega. Fascinació. La pregunta d’arrencada va ser colossal: "President, ¿els exilis precedents pesen? Macià, Companys, Irla, Tarradellas...". Amb aquesta arrencada Graset va col·locar de cop Puigdemont en el parnàs dels grans herois exiliats de la Història. I Puigdemont, envoltat en aquesta aurèola de sublim transcendència, va passar 40 minuts transcendint.

Altes hores de la nit. Molt pocs televisors encesos. Però el relat sobre si mateix i sobre Catalunya –que segons la seva manera de veure són la mateixa cosa– va ser gloriós.