Un os enverinat, un coala plora

Es compleixen ara quatre anys de la mort de l’os Cachou, trobat enverinat amb líquid anticongelant al bosc de Soberpera, al terme municipal de Les (Vall d’Aran). El realitzador David Fonseca i el periodista Josep Maria Flores han dedicat a aquest cas un documental per a TV3 (Qui va matar Cachou?). És un treball amb un enfocament televisiu original.

La trama del succés dona en primera lectura la problemàtica de la reintroducció de l’os a l’hàbitat pirinenc. Un assumpte espinós. Molts ramaders, apicultors i grangers consideren que les depredacions de l’os no són assumibles. Molts altres col·lectius, amb els ecologistes al capdavant, consideren el contrari: la reintroducció de l’os és un imperatiu ambiental. Aquest debat, tot i que avui més soterrat, segueix.

Però l’originalitat televisiva, com abans els deia, és que aquest cas s’ha disseccionat a l’estil de true crime, La huella del crimen o Crims, produccions televisives clàssiques sobre assassinats i homicidis.

Notícies relacionades

Aquella tele de l’estiu de 1985

Una experiència més que religiosa

La singularitat narrativa és atractiva: aquí no es tracta de la mort de cap ésser humà, però es tracta de la mort d’un ésser viu. No hi ha homicidi, però hi ha delicte. I des de fa quatre anys es busca el qui, o els qui, l’han comès. Cal veure si hi acabarà havent judici, amb inculpats al banc dels acusats. El company periodista Josep Maria Flores no ha pogut veure la plasmació televisiva del seu documental. Va morir el mes de novembre passat. Però queda la seva impecable empremta en aquest treball, que amb tant encert ha conduït.

COALA TRIST.– Dos dies abans del documental de l’os enverinat, Iker Jiménez a Cuarto milenio (Cuatro) se sobresaltava davant altres criatures de la zoologia. Ens va ensenyar un breu vídeo, que s’ha fet viral, de dos coales, un de mort i un altre de viu. El viu acariciava el cos sense vida de l’altre, un coala femella. Estampa sorprenent. De tant en tant el coala viu aixecava el cap, mirava al cel i gemegava. I malgrat que els seus ulls, petits, no es veien nítids en la seqüència gravada amb un mòbil, semblaven aquosos. Humits. ¡Ahh! Potser els coales ploren així. Es preguntava Iker si un coala sap el que és la mort. Probablement no. Els humans tampoc sabem res del que és morir-se. Però el que és segur és que aquell coala estava trist.