LA HOGUERA
Paràlisi cerebral i cortesia
E m passen el TikTok d’una xavala amb paràlisi cerebral, de nom Inés, amb la qual et parteixes de riure. És guapíssima, no sé si canària per l’accent. Qualsevol diu res: potser em sona a mi canària per la paràlisi cerebral i s’enfaden els canaris, o potser s’enfada ella perquè odia els canaris. El cas és que a mi em sembla que és canària amb el seu accent suau, que li va al pèl a la seva ironia. Treballa de logopeda i viu a Vitòria, o vivia allà fins fa poc, perquè un dia va comprar paper higiènic al Lidl i es va adonar que no té amics. A falta d’amics té seguidors de TikTok. No és el mateix, però en això no es distingeix d’altres persones de la seva edat. El cas: és una d’aquestes persones amb problemes cerebrals que ens recorden, amb la seva mera presència, que tractar amb compassió un altre és la base de la crueltat i la soledat.
La pauta havia sigut tirar aquesta gent al femer. Ficar-los en asils. Ajuntar el tonto, el tarat, el guillat, l’esguerrat i el que simplement tartamudeja. Fa molts anys d’això, després va venir el principi de la integració, amb els seus llums i les seves ombres, i ara estem en la correcció política. Vinc a dir que hem de sortir de la correcció política i anar al següent. La correcció política és una piconadora contra l’espontaneïtat. Jo veig la Inés i m’imagino sent amic seu, és a dir, dient-li burrades i rebent les seves. Això m’ho va ensenyar el Rubén, un amic de Parla, que va trencar el gel amb un noi en cadira de rodes amb qui compartim la carrera, de nom Carlos, i que ningú sabia gaire bé com tractar. La resposta de Rubén va ser: a clatellades, com a la resta. Al Carlos mai l’havien tractat igual, i nosaltres mai havíem tingut un amic en cadira de rodes amb qui entrar gratis a les discoteques.
Tinc un altre amic amb paràlisi cerebral, Adolfo Belmonte Rueda. Amb la seva cadira mecànica, l’Adolfo es mou com un nadó o un pollastre i això és el primer que et crida l’atenció, però després el coneixes i és una de les persones més cultes, agudes i divertides amb les quals pots estar, tot i que quan beu es posa carinyós. El recordava aquests dies amb els vídeos de la Inés. D’altres estan pitjor i no es mouen de la seva habitació, però alguna gent només necessita rampes i places fixes a l’autobús, i amics, igual que la resta. No integra a ningú l’estandarditzat excés de cortesia. Tan paralitzant pot ser una falta d’oxigen al néixer com la compassió per a tota la vida.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- família Itàlia dona la raó a Juana Rivas després de separar els seus fills
- Cotitzacions La Seguretat Social enviarà aquesta carta a milions d’espanyols
- Marta Carmona: "Col·locar un futbolí en una oficina per desestressar és una burla"
- El PSOE frena el debat sobre Sánchez mentre s’escampa la idea que dimitirà
- El Malecón El Barça es fa trampes