Moltes hòsties i Jordi Wild

JUAN SOTO IVARS

Jordi Wild és un dels comunicadors més influents d’Espanya. Si no et sona, és perquè quedes fora del gruix de la seva audiència, que és la que es col·loca dels trenta anys cap avall. Em refereixo a aquest públic que no sap què és Prensa Ibérica, que no està subscrit a cap diari, que amb prou feines veu la televisió i tampoc escolta la ràdio. Des del seu canal, Wild polvoritza l’audiència de bona part dels programes de la tele amb entrevistes que poden durar diverses hores, segons li vingui de gust, i unes taules d’actualitat en les quals xerra desordenadament amb diversos col·laboradors rotatoris. Prova de la seva immensa influència és que, quan Arturo Pérez Reverte ha de promocionar una novel·la, el primer que fa és anar-se’n al seu canal.

Notícies relacionades

A més de pujar vídeos i dirigir una marca de roba, Wild ha començat a organitzar esdeveniments en la línia d’Ibai Llanos, una altra celebritat. La setmana passada es va celebrar el Dogfight Wild Tournament 2, segona edició de la cita d’esports de contacte espanyola que organitza Wild fent-se acompanyar per altres gegants de Twitch i Youtube, com El Xokas. En aquesta segona edició va ficar unes vuit mil persones al San Miguel Tarraco Arena, amb una inversió de pasta difícil d’imaginar, per a un espectacle de baralles ultraviolentes, concerts de rock i acudits dels que no es poden fer a la tele convencional. Malgrat el cost, la vetllada s’emetia gratis a Youtube i en set dies l’han vist més de sis milions d’usuaris.

L’èxit demencial d’aquest espectacle llança un missatge: tota aquesta murga induïda pel sistema a fi d’instruir els nois en la correcció política, totes aquestes idees abstractes, tota aquesta propaganda no és més que un desaprofitament de recursos i un símptoma de la desconnexió de les institucions amb la realitat. Als assistents a aquesta vetllada els agrada que David Suárez els faci riure amb les seves pulles misògines o racistes, que la música soni a tot volum i que professionals de la lluita extrema es trenquin la cara en un ring envoltat de tanques de filferro. Aquests nois són el que trobes quan omples d’educació emocional tova tot el que va dels contes infantils als exàmens de matemàtiques: testosterona, energia i brutalitat per fer unes rialles. La distància entre el jove reprimit que pretén dissenyar el sistema i el jove real és allà, en més de sis milions de visualitzacions de Youtube.

Temes:

Ibai Llanos Gratis eSports

Inicia sessió 0 Comentaris

Santos Cerdán i l’ortografia

El Mundial de Clubs a la televisió