Monedero i l’amable gallec

A la seva tele, el mateix que en el seu partit: van començar a rodar caps a mesura que el cap s’anava atrinxerant en posicions ortodoxes. El programet de Monedero (insofrible) se’l van carregar per qüestionar la divisió de l’esquerra, i va passar el mateix amb un xaval que moderava els debats d’El Tablero: Sergio Gregori. Aquest va començar amb Canal Red convençut que podria fer-hi periodisme. Quanta ingenuïtat quan som joves. El tenen picant pedra al fons de l’habitació dels pals de fregar.

En fi, el cas és que Monedero es rescabala i, en el programa de Quequé de La Ser, li van fer la pregunta màgica: ¿quan es va espatllar Podem? Va respondre amb el seu to de sempre, professoral i petulant, i va al·ludir a la llei de ferro de l’oligarquia. ¡Vaja, Juan Carlos, no deixa un de sorprendre’s! Fa vuit anys, quan Podem tenia motius per l’eufòria, un amable gallec et va advertir a la televisió que això mateix, la llei de ferro de l’oligarquia, destruiria Podem.

Notícies relacionades

Reflexions a les fosques

La final

Gros de cos i agut de pensament, el gallec va anomenar Danton i Robespierre davant de Monedero per recordar-li que la revolució sempre devora els seus fills. La reacció del llavors dirigent va ser d’una arrogància insuportable. Es va burlar del seu físic, li va corregir amb pedanteria una relliscada superficial al citar Gramsci i va presumir de quant Podem havia previst vacunes contra la malaltia que devora tots els adamistes. Vuit anys després, Monedero es permet citar les paraules d’aquest amable gallec, però evita referir-s’hi, fingint que la idea és seva.

Ja que no el cita, el cito jo: és Miguel Anxo Bastos, professor de Ciència Política i economista de la branca llibertària. Evitant el seu nom, Monedero demostra que el problema més gran de Podem sempre ha sigut l’arrogància.