Puigdemont és el comte Dràcula a TVE

Sorpresa amb José Mota aquest Cap d’Any a TVE. En el seu tradicional programa d’humor, tantes vegades amb el fre de mà posat pel que fa a la política, aquesta vegada s’ha exaltat, cosa que celebro. Va elaborar Un año de miedo dedicat íntegrament als polítics, dibuixats com a monstres sinistres.

Imitant una mica aquella pel·lícula de Polanski, El baile de los vampiros, tres líders han viatjat a la nova Transsilvània, que ara Mota situa a Bèlgica, i han visitat Puigdemont transformat en comte Draculmont. Instal·lat al seu castell de Waterloo, Pedro Sánchez i Yolanda Díaz van ser els seus primers hostes. Anaven amb ànim d’agradar-li, però Draculmont els deia que anessin deixant anar concessions i diners, i Yolanda, espantada, li deia a Sánchez: "Pedriño, és el moment de sortir cames ajudeu-me. ¡Aquest ens xuclarà la sang!".

Notícies relacionades

Santos Cerdán i l’ortografia

El Mundial de Clubs a la televisió

Després va aparèixer Núñez Feijóo. Anava amb un garrot de fusta, punxegut, per clavar-l’hi al pit, però Draculmont, al veure aquella estaca, va recordar Lluís Llach i es va entendrir. L’únic moment en què el terrorífic comte va entrar en pànic va ser quan Feijóo va enarborar un medalló amb el toro d’Osborne. ¡Ah! Draculmont tremolava davant aquest símbol de l’espanyolitat remugant i amb banyes. Hi va haver també després un esquetx, inspirat en Mel Brooks i Gene Wilder, en què el doctor Sanchezstein creava una criatura fusionant molts partits diferents. Va ser estrany, li va sortir un ésser que s’assemblava molt a Oriol Junqueras, cridant tota l’estona: "¡Referèndum!" i "¡Autodeterminació!". No ho vaig acabar d’entendre.

Mota va explicar divendres 29 de desembre a Mañaneros (TVE) que el programa que tenia preparat era sobre la intel·ligència artificial. Però que a ultimíssima hora va decidir canviar-ho tot i dedicar-lo a la crispació política. Això explica, potser, la incoherència d’algun esquetx. Però és interessant que TVE l’hi hagi permès. A TVE van amb molt de compte amb el sarcasme sobre polítics concrets. Temen que els ploguin les protestes. No haurien de ser tan espantadissos. El que fa Mota és humor. Dibuixar Puigdemont com el xuclasang comte Dràcula en el fons és fins i tot ingenu. A Sánchez li xuclen només el que es deixa xuclar. Ell ja és president. Jo crec que cada dia es posa a mirar per la finestra de la Moncloa i es diverteix observant la cua de dràcules que esperen torn a la porta.