Paraula de Javier Cercas

L a Fundéu va triar polaritzación com a paraula de l’any. I sí, polarització n’hi ha de sobres, però tampoc ve del 2023. De seguir jo en el consell assessor hauria lluitat amb totes les armes per triar una altra veu com a paraula de l’any. Hauria volgut que aquesta paraula fos palabra. ¿Redundància? No ho crec. Palabra és una veu amenaçada. L’any que acaba ha desmantellat per complet el seu valor en les altes esferes de la política espanyola. El procés va començar durant la legislatura anterior de Pedro Sánchez. ¿Per què ens ha mentit tant?, li va preguntar Carlos Alsina, tot i que una pregunta més precisa hagués sigut: ¿Per què la seva paraula no val res?

L’escriptor Javier Cercas va publicar la setmana passada un article a El País, Un llamamiento a la rebelión, en què picava de peus. Escrivia amb fatalisme i dignitat que no tornarà a votar el PSOE després d’assumir l’evidència que la paraula que brolla del partit que solíem votar està fora de curs legal, com un segell de pesseta. A l’escriptor li van jurar des del PSOE, a la cara, no sé si en un dinar o un sopar privat, que no hi havia amnistia. La meva sospita és que l’hi va prometre Salvador Illa, però no en tinc cap prova. I Cercas, que encara considera la paraula com una cosa que pesa, ho va transmetre en un article per al mateix diari on va posar la seva credibilitat entre les potes dels cavalls: No habrá amnistía, es titulava.

¡Bé! No eren aquestes les paraules de Cercas. Eren les paraules fraudulentes que a Cercas li havien confiat i que ell va considerar oportú transmetre a una societat que sortia d’unes eleccions en què Pedro Sánchez i tot el seu equip repetien la mateixa idea. Ni amnistia ni entrega de Pamplona a Bildu. Doncs bé: a les paraules no se les emporta el vent, se les emporta la mentida, la desimboltura, l’absència total d’honestedat.

Notícies relacionades

Mascó i Basté parlen de sexe

«Si volen guerra, ¡jo, ni un pas enrere!»

Com un vapor sense contingut

En tota la història de la democràcia espanyola se m’acuden pocs líders que hagin humiliat d’aquesta manera els seus votants. Em pregunto si hi haurà molts votants socialistes amb la dignitat de Javier Cercas, o pocs. ¿Quanta gent continua considerant que les paraules tenen un valor? ¿Quants més se senten traïts? Mentrestant, d’altres han de fingir, per exemple, que una expressió col·loquial de l’exalcaldessa de Pamplona és una cosa gravíssima. Previsible sobreactuació per unes parauletes quan totes les paraules volen com un vapor sense contingut. Buit de pes el llenguatge, la gravetat s’inventa.