Tu i jo som tres
La crítica de Monegal: ¿Algú de la tele recorda l’Afganistan?
Ahir vaig veure Zelenski en els informatius d’un canal. No recordo en quin. Estava fent zàping compulsivament. Però els juro que van enfocar Zelenski, i fins i tot van dir alguna cosa sobre com l’Exèrcit de Putin continua matant a Ucraïna. Va ser una raresa. Avui, d’Ucraïna, a la tele molt poc se’n parla. Ja sabem el que passa. Una guerra és notícia fins que una altra guerra, més nova, la tapa.
Si veure Ucraïna a la tele ja s’ha transformat gairebé en una excentricitat, el raríssim de veritat és trobar algun informatiu que enfoqui el que passa a l’Afganistan. Aquest país va ser notícia l’estiu del 2021, quan les potències occidentals (els Estats Units al capdavant) el van abandonar deixant els seus habitants, de nou, en mans dels talibans. Aquell interès televisiu va durar unes setmanes. Després, gairebé cap cadena recorda avui l’Afganistan. El reporter, documentalista i director de cine Marcel Mettelsiefen és un dels pocs que continua recordant.
Movistar Plus+ acaba de penjar el seu documental ‘Hijos de los talibanes’. És una mirada sobre Kabul, buscant les nenes i els nens d’aquesta ciutat empobrida i devastada. I en aquesta recerca, Mettelsiefen ha trobat un contrast. Dues nenes de 9 anys treballen al carrer netejant sabates. Guanyen el poquíssim que entra a casa seva per no morir-se literalment de gana. El seu pare ja no existeix; el van torturar els talibans. La seva mare no treballa; les dones tenen prohibit treballar. O sigui, queden les nenes per buscar-se el pa. No obstant, mantenen l’esperança: somien davant les càmeres, en veu alta, un futur de llibertat.
Notícies relacionadesParal·lelament, dos nens de 8 anys, un fill d’un cap local talibà i l’altre del seu secretari. És una altra vida la que viuen. No pateixen com les nenes. Poden estudiar, sobretot a la ‘madrassa’ on memoritzen l’Alcorà. «Si memoritzes l’Alcorà, comprendràs els atemptats suïcides, i quan et demanin que ho facis, no ho qüestionaràs», diu el fill del talibà. I verbalitza la seva esperança de futur: «De gran vull ser mujahidí», mentre neteja meticulosament un kalàixnikov i un revòlver del seu pare.
Mettelsiefen té un altre treball sobre l’Afganistan, recentment penjat a Netflix, titulat ‘En sus manos’. És admirable la seva insistència. Contrasta amb el desinterès de la tele generalista. Mereix que l’audiència el seguim. Almenys, per no oblidar.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Sense sortir de la comarca El poble a només 30 minuts de Rubí ideal per a una escapada de natura sense sortir del Vallès
- Tradicions amb encant El poble de Catalunya que té un pessebre vivent de més de 200 persones: dia, horari i entrades
- Crisi ramadera Illa admet que la Generalitat ja sospitava de l’arribada de la pesta porcina dos dies abans de la declaració oficial
- A instàncies de l’Ajuntament Un ampli dispositiu policial desallotja a Badalona uns 200 migrants de l’assentament més gran de Catalunya
- TELECOMUNICACIONS Telefónica llança la seva oferta final de l’ero amb 4.554 sortides i acosta l’acord amb els sindicats
