La crítica de Monegal: Sardà també reclama amnistia: ¡un programa a TV-3!

Precisament, comentant que ha trepitjat poc aquesta cadena els últims 20 anys, Sardà va tenir un rapte d’energia, plena d’ironia, i va advertir: «Ara que hi ha amnistia potser aquí em donen un programa. Ara que estem en una situació especial, TV-3 em podria donar un programa». ¡Ahh! Però immediatament va afegir: «No, no, jo no estic en l’òrbita... ¡no soc ‘indepe’, vaja!». Aquesta reclamació de Sardà, tot i que hagi estat acompanyada d’una aparent frenada i marxa enrere, és interessant. En primer lloc, li he de dir, amb tota cordialitat, que ‘Col·lapse’ és un programa malastruc perquè TV-3 et faci cas. Temps enrere, Jordi González va demanar des de ‘Col·lapse’ que li donessin un programa. I ja ha passat més d’un any i no li han fet ni cas.

Notícies relacionades

Santos Cerdán i l’ortografia

El Mundial de Clubs a la televisió

I, en segon lloc, el que cal preguntar-se és: «un programa a TV-3 ¿per fer què?». Aquesta pregunta, a hores d’ara de la pel·lícula, és fonamental. Malgrat que de vegades em pregunto què diables està fent ara el meu admirat Xavier abraçat a les domèstiques tardes d’Ana Rosa, em resisteixo a pensar que amb la seva dilatada trajectòria, i la seva saviesa, acceptés posar-se a qualsevol plató, fent el que sigui, per tal de mostrar-se i que l’enfoquin les càmeres. El de ‘faré entreteniment, que és el que l’audiència necessita’ ja no cola entre els que coneixem el marro i estem carregats d’anys.

Ara mateix és notícia el periodista Carlos Franganillo. Deixa el ‘Telediario’ de TVE i se’n va a Telecinco. Potser li han fet una proposició d’aquelles de la pel·lícula ‘El padrí’: «Una oferta que no podrà rebutjar». Però, per irresistible que sigui la proposta, Franganillo també està carregat d’anys. Té experiència. I prestigi professional. O sigui que la seva incrustació a Mediaset es pot suposar que anirà acompanyada d’un canvi profund en els informatius, i en la valoració del periodisme, tan menyspreat per la cúpula d’aquest imperi que només acceptava parlar de ‘comunicadors’ com a sinònim del xou transversal. A mi m’agrada pensar que almenys a partir d’una certa edat, per dorada que sigui la píndola, ja no te l’empasses. Diguin-me ingenu.