La crítica de Monegal: Bosé, la mort dels seus pares i la mort dels seus gossos

L’interès de la tele consisteix a ressaltar-lo com a epicentre de la complicada vida entre la seva mare i el seu pare. A primers d’any, La 1 de TVE el va recuperar per al concurs ‘Cover night’. Feia allà el que sap fer molt bé: analitzar música, cantar-la, i valorar altres cantants. Però l’audiència aconseguida va ser decebedora: de mitjana, un 6,9% de quota de pantalla. Després va venir una entrevista a ‘El hormiguero’, i una autobiografia audiovisual, parlant de si mateix, a Movistar+ (‘Bosé renacido’).

Notícies relacionades

L’altra loteria

L’única vegada que Espanya tampoc va participar a Eurovisió: aquest va ser el motiu

Ara Tele 5 acaba d’estrenar en obert la sèrie ficcionada, ‘Bosé’, que ja va llançar fa uns mesos la plataforma de pagament SkyShowtime. És una producció molt cuidada. Tres actors l’interpreten: de nen, de jove quan decideix ser cantant, i d’artista ja consagrat. La recreació del seu debut, gairebé adolescent encara, a Florida Park, en el programa de José María Iñigo ‘Esta noche fiesta’ (TVE, 1977) ha sigut una entendridora filigrana. Allà, a més d’aconseguir reunir els seus pares –la relació estava trencada i no es parlaven– hi havia Raffaella Carrá, l’escriptora Gloria Fuertes i la ‘bailaora’ i actriu La Polaca.

Després d’emetre el primer capítol, Tele 5 va fer el que sol fer en aquests casos: muntar una tertúlia, i moltes imatges d’arxiu, i omplir fins a la matinada. És un sistema que surt molt barat. L’interessant d’aquest farcit va ser l’entrevista que li va fer Joaquín Prat a Miguel Bosé. Va ser trossejada, interrompuda constantment, per ficar cops videogràfics ‘excitants’. És pervers esbocinar una conversa que va seguida, i que té els seus ritme i el seu clima particular. Però això a la tele ja és habitual. No feia falta. Bosé va donar prou material per curullar l’excitació buscada. Quan se li va preguntar per la mort del seu pare, i després de la seva mare, va contestar: «Va ser com un buit que no et deixa respirar. Igual que amb la mort dels meus gossos. Igual». ¡Ah! Allà tenim tema per a una altra llarga sessió televisada, seguint aquella famosa frase que uns atribueixen a Diógenes Laercio, altres a Carlemany, a Bernard Shaw i a lord Byron: «Com més conec les persones, més estimo el meu gos».