Tu i jo som tres

La crítica de Monegal: És hipòcrita posar càmeres a buscar un cos i després disculpar-se

És molt hipòcrita disculpar-se davant els televidents per haver enfocat el cos sense vida d’un ésser humà, quan fa dies que mobilitzes càmeres buscant aquesta imatge. La disculpa del presentador de ‘Mañaneros’ (TVE1), Jaime Cantizano, dient que les imatges del jove mort, Álvaro Prieto, mai s’haurien d’haver emès, no és més que la punta de l’iceberg d’una hipocresia televisiva, generalitzada, i detestable.

Ja divendres passat ‘Mañaneros’ va estar connectant en directe amb Sevilla per si les seves càmeres allà desplaçades trobaven alguna cosa. No només ho va fer TVE, també altres cadenes. Dilluns al matí Cantizano ens deia, pletòric: «¡Vam estar ahir a la nit amb l’UME durant les tasques de recerca!». O sigui, ressaltant la potència televisiva del seu programa: càmeres de dia, càmeres de nit, recercant en paral·lel amb els efectius militars. ¿Què pretenien amb aquest desplegament televisiu? Trobar l’Álvaro, és clar, i a ser possible en directe, en exclusiva, abans que altres programes.

No es necessita ser un geni de l’anàlisi deductiva per saber que només hi havia dues possibilitats: o el trobaven viu, o el trobaven mort. Aquesta última possibilitat no els va frenar. La seva absència d’ètica informativa o respecte a la família ha sigut total. TVE va retirar immediatament el ‘Mañaneros’ de la seva web, fins i tot de la Guia TV de Movistar. Volien que no quedés constància del que ja havia quedat constatat. Recurs comprensible, però estèril. Ja ho havien vist 277.000 espectadors, un 8% de quota de pantalla.

Estic veient a ‘En boca de todos’ (Cuatro) com continuen furgant sobre l’Álvaro. Entren en detalls de morbo inqualificable. «La descàrrega elèctrica va entrar per l’abdomen i va sortir per les mans [...] Si hagués sigut corrent continu, s’hauria trencat el ritme del cor, la sístole i la diàstole». És a dir, burxant amb sinistres especulacions. Són els mateixos que setmanes enrere, a ‘Código 10’, per ‘il·lustrar’ l’assassinat de Tailàndia, van treure un repertori de ganivets carnissers, i xerracs, i ens ensenyaven com s’esquartera millor un cadàver.

Notícies relacionades

En general, en els programes anomenats magazins, de matí i de tarda, el tractament dels successos amb víctimes humanes viu una esplendor macabra. ¿Com deuen estar vivint els pares de l’Álvaro aquesta truculenta delectació televisiva sobre la mort del seu fill? Tot això és molt canalla.

Temes:

TVE Ferran Monegal

Inicia sessió 0 Comentaris

Santos Cerdán i l’ortografia

El Mundial de Clubs a la televisió