Cessament d’emissions

8TV se’n va a negre i confirma el fracàs de la televisió privada en català

Els problemes econòmics i les exigües dades d’audiència rematen un projecte de més de dues dècades malgrat els múltiples intents per fer-lo reflotar.

8TV entra en fase de concurs de creditors

La crítica de Monegal: Pedrazzoli i 8TV, la ‘pizza al taglio’

8TV se’n va a negre i confirma el fracàs de la televisió privada en català

8tv

6
Es llegeix en minuts
El Periódico

8TV se n’ha anat a negre, ja de forma definitiva.

Aquest dimarts, 17 d’octubre del 2023, a la matinada, complint l’ordre imposada a Emissions Digitals de Catalunya, SA (EDICA), en aquests dos últims anys propietat de l’empresari italià Nicola Pedrazzoli, per part de l’administrador concursal, 8TV ha cessat les emissions i, amb això, ha deixat de ser l’únic canal privat de la televisió a Catalunya que va intentar fer front de forma més o menys seriosa a la invencible TV-3 per convertir-se en el més fefaent exemple del fracàs de les institucions públiques i privades catalanes per crear un ecosistema catòdic a imatge i semblança d’altres països desenvolupats.

La gran aposta del Grupo Godó

Sota el paraigua del Grupo Godó, al qual la Generalitat va cedir la gestió d’un múltiplex de quatre canals, 8TV va iniciar la seva etapa el 23 d’abril del 2001, primer com un banc de proves sota el nom de City TV i Td8 i a partir del 2006 ja amb un projecte amb cara i ulls amb el seu sobrenom actual, a fi de convertir-se en el gran canal de televisió privat en català, estatus que no li va resultar gens difícil d’assolir davant la dèbil competència present dins del panorama catòdic de Catalunya que només assolia l’àmbit local, i en rival directe d’una dominadora TV-3, a la qual no va poder fer ombra mai malgrat alguns sonats fitxatges per rivalitzar de tu a tu amb el canal públic, com va ser el cas del periodista Josep Cuní, que amb el seu ‘8 al dia’ va aconseguir, almenys, fer-se un lloc a les tardes i marcar en puntuals moments l’agenda informativa catalana.

Junt amb el longeu magazín d’entreteniment presentat per Alfons Arús, totalment assentat en la franja que va del migdia a la sobretaula, aquests dos programes van mantenir amb una mica d’alè un canal que, amb la resta de la seva graella, formada amb pel·lícules i sèries de segona fila que ni tan sols eren doblades al català i el reciclatge d’algunes de les seves estrelles de la ràdio de RAC1 amb programes de baix cost, feia aigües quant a les audiències.

En el seu punt àlgid, la mitjana del canal es movia sobre el 3% i el 4% d’audiència i era incapaç de generar prou ingressos en publicitat –inclosa una fallida i breu associació amb Mediaset que va durar tan sols una temporada– que equilibressin unes despeses disparades atesa la gran inversió que necessita des del punt de vista tècnic i de personal la televisió tradicional.

A partir d’aquí, van començar les retallades pressupostàries i una desbandada de les seves estrelles, primer Cuní i després, molt a desgrat seu, del mateix Alfons Arús, que ara triomfa com a nou rei dels matins a La Sexta, intentant tapar la fuga dels seus primers espases amb professionals de la casa que bonament van continuar la tasca amb molts menys recursos i un canvi en la direcció amb l’entrada del periodista Ramon Rovira, que, lluny de resultar un revulsiu, va acabar per accelerar l’ocàs del canal mentre ja començava a sonar la dringadissa d’una possible venda per part del Grupo Godó, apressat per la necessitat de desfer-se d’un projecte que des del seu inici només li generava pèrdues –malgrat les subvencions i els ingressos pel lloguer dels altres canals del múltiplex que gestionava– sense poder replicar l’èxit de la seva emissora de ràdio RAC1.

8TV es va fer tan petita, que es podia resumir perfectament en la imatge d’una habitació minúscula a la planta 9 de la seu del Grupo Godó en la qual cabia el que quedava de plantilla, mitja dotzena de treballadors centrats en la part tècnica per mantenir amb vida el senyal del canal i de Verdi i dels que tenia llogats a Barça TV, Fibracat i Bom.

En aquesta última etapa 8TV va quedar reconvertida en un contenidor de pel·lícules i sèries de baix cost i de programes publicitaris que la van mantenir sorprenentment en la raquítica franja del 0,7% al 0,9%, gràcies, en part, a una intel·ligent campanya de promoció.

El fallit intent de resurrecció amb Pedrazzoli

Aquesta estratègia d’un canal de televisió reduït a la seva mínima expressió –sense ni tan sols tenir ja càmeres ni plató on emetre directes– va permetre a 8TV mantenir-se com un pacient en coma al qual li començava a cicatritzar la ferida econòmica de tal manera que fes mínimament factible la seva venda i fins i tot atractiva una possible compra, malgrat que la tele tradicional ja feia anys que es trobava en un declivi acusat per un nul relleu generacional i l’auge de les xarxes socials i l’‘streaming’.

I va ser el 2021 quan va entrar en acció l’empresari italià Nicola Pedrazzoli, amb ja experiència en aquests combats amb Canal Català, que, junt amb el seu soci Borja Nieto, expresident del Círculo Ecuestre, buscava la seva gran oportunitat per convertir 8TV en un transsumpte de Tele 5 i a ell en el Paolo Vasile –que mai ha ocultat tenir de referent– en la llengua de Francesc Macià.

La compra es feia oficial al juliol d’aquell mateix any amb una total renovació de la plantilla, captar alguns fidels treballadors de Canal Català, el fitxatge d’antigues estrelles catòdiques, ara en hores baixes, rebotades de la competència i una filosofia ‘low cost’ en sous i inversions que l’hauria de portar a curt termini a superar folgadament l’1% d’audiència i en un parell d’anys assolir l’estabilitat econòmica, que situava entorn del 4%, dada que, se suposava, permetria captar de nou l’interès dels anunciants.

La realitat va ser dura amb 8TV, els seus programes amb prou feines van tenir èxit entre el públic català més enllà de quan jugaven amb la polèmica més tèrbola.

Tot i així, programes com ‘El Circ’ de Frank Blanco o ‘OpinaCat’ del seu estret col·laborador Carlos Fuentes donaven una mica d’esperança quant a les audiències a l’aposta de l’empresari italià, i va intentar buscar rèdit equilibrant la programació entre l’entreteniment pur i el debat polític amb l’arribada de l’exdirector de TV-3 Vicent Sanchís i el de RAC1 Eduard Pujol, acompanyats els dos per una Pilar Rahola que feia poc havia saltat de TV-3, amb els seus programes informatius que no van obtenir el favor del públic.

Notícies relacionades

I es van començar a acumular els impagaments, les amenaces de talls de subministraments dels proveïdors, les queixes al CAC per incompliments en la programació, mentre Pedrazzoli criticava a les xarxes socials la presumpta injustícia amb ells per part de l’empresa encarregada d’auditar les audiències diàries.

El cert és que la nova 8TV, la que s’havia de convertir en la gran rival de TV-3, només va arribar un mes a assolir l’1% d’audiència, i això va ser havent d’arrodonir cap amunt la xifra. Sens dubte, insuficient per fer viable un projecte que va naufragar des de l’inici i que el juny del 2023 va entrar en preconcurs de creditors –després de la sortida de Barça TV i Fibracat, un situació que va resultar ser un cop letal en els seus malmesos comptes– per iniciar ja la ràpida caiguda al buit, que s’ha consumat aquest dimarts a la matinada malgrat els desesperats intents de la Generalitat a última hora per buscar una sortida que almenys permetés al Govern recuperar la llicència cedida de l’únic múltiplex privat català.