La crítica de Monegal: Besar o genuflexionar, el protocol de Tamara Falcó

És comprensible que Joaquin desitgi rebre lliçons de protocol. És una criatura molt simpàtica. Irradia cordialitat. Però mentre la seva vida girava al voltant del món del futbol l’únic protocol que necessitava era saber estar en el camp, un lloc on contínuament hi ha travetes, cops i puntades de peu. Ara ha trobat a la tele una nova dimensió existencial, a més de laboral, i creu que necessita saber comportar-se de manera refinada. És una ingenuïtat. Un dia descobrirà que a la tele també hi ha puntades de peu, i molt més traumàtiques. En qualsevol cas ha demanat a Tamara que li faci de professora, per moure’s bé entre la reialesa i l’alta societat.

Notícies relacionades

‘Joc de cartes estiu’ emprèn noves rutes gastronòmiques per Catalunya

Mònica Terribas destapa els abusos a l’Opus Dei: «S’hauria de compensar el mal psicològic a tanta gent»

La primera lliçó ha sigut saber com ha de saludar una dama. Segons Tamara, Joaquín ha de besar-les totes, de marquesa cap avall. És curiós, contrasta amb el que ens explicava dissabte passat la companya Marina Tovar aquí, a EL PERIÓDICO, sobre aquesta espècie de sexisme occidental, ara molt contestat, aquest en el qual l’home saluda una dona –que potser fins i tot no coneix de res– abalançant-s’hi a sobre i clavant-li dos petons a la cara, mentre entre homes ens saludem donant-nos la mà. O sigui, en l’escala social de Tamara, de marquesa cap avall Joaquín ha de besar, i de duquessa cap amunt, i fins la Reina i el Rei, Joaquín ha d’abaixar el cap, cosa que en termes taurins en diuen ‘humillar’. En el cas de les senyores va dir que és diferent: és obligat genuflexionar. Va explicar que una vegada va ser rebuda per Carles, encara Príncep de Gal·les, i va dir que li va sortir una genuflexió impecable gràcies que feia dies que l’assajava amb Isabel Preysler, la seva mare.

Tamara és molt jove (41 anys). La seva delectació per genuflexionar davant un altre ésser humà demostra una configuració neuronal arcaica. Ben mirat és possible que a Joaquín aquestes lliçons li hagin servit d’alguna cosa. La submissió genuflexa no és patrimoni exclusiu d’ambients monàrquics. A la tele també se solen donar. De vegades veig en un plató com s’arrosseguen, i penso que és la conseqüència de tant com abans han hagut de genuflexionar.