Tu i jo som tres

La crítica de Monegal: Aquest mossèn és un canalla, per a la tele és ideal

La crítica de Monegal: Aquest mossèn és un canalla, per a la tele és ideal

ANTENA 3

1
Es llegeix en minuts
Ferran Monegal
Ferran Monegal

Crític de televisió

ver +

El capellà abusador sexual de feligreses continua encapçalant el rànquing d’atenció televisa. Sobretot els programes del matí, del migdia i de la tarda. Desplacen redactors i càmeres a Melilla, a Yunquera, a El Burgo, a Velez Málaga… En la majoria d’exposicions no s’avança amb informacions noves. En moltes ocasions és un bucle que es va repetint per anar omplint programes. O sigui, aquest mossèn és un canalla absolut i total però, ben mirat, per a la tele és ideal. El repugnant del cas es transforma en qualitat. 

Notícies relacionades

Aquest sacerdot, de nom Francisco Javier Cuenca, àlies Fran, té unes característiques personals molt atractives per ser dibuixat a la pantalla. Té, si em permeten, un ‘ganxo’ espectacular. A la seva condició d’agressor sexual hi uneix el ‘modus operandi’ de miserable intoxicador amb substàncies, per sedar les seves víctimes i anul·lar-les. Afegim-hi que se li han descobert, per ara, dues nòvies. Sumem-hi que és fill d’una dona, la Paqui, que va ser monja de l’orde de Santa Clara. I per arrodonir el quadro, es tracta d’un mossèn transhumant, sense parròquia pròpia, que des del 2017 circula per esglésies de diversos municipis, cosa que afavoreix la disseminació dels abusos. He vist al programa d’Ana Rosa ‘TardeAR’ (T-5) que han parlat telefònicament («¡Exclusiva! ¡Exclusiva!») amb la nòvia del mossèn, la que l’ha denunciat. Ella plorava. Tot just se l’entenia. A ‘Espejo público’ (A-3) Susanna Griso va enviar càmeres a Melilla, i a Yunquera, posant el micro al veïnat. «En aquest pati feia les festes. En feia bastants. I fins molt tard», deia un de Melilla que passava pel carrer. La Susanna advertia, indignada: «Que un capellà organitzi festes fins a la matinada crida l’atenció. Però que tingui dues nòvies ¡és motiu d’excomulgació!».

Aquesta repulsió que els envaeix està justificada. No és per a menys. Però comporta també una delectació que els empeny a omplir hores i hores removent l’engrut podrit del capellà Fran, amb l’únic objectiu d’elevar la quota d’addicció a la pantalla. Seria més útil, una vegada exposat el cas, que tots aquests equips de càmeres es plantessin davant el bisbat de Màlaga i els traguessin els colors a les autoritats eclesiàstiques. Des del 2017 han optat per anar traslladant el capellà, de parròquia en parròquia, en lloc de portar-lo immediatament a la comissaria més pròxima.