La crítica de Monegal: Felipe, Guerra i ‘l’Emperador del Paral·lel’

Té raó. Els informatius que més minutatge li han dedicat al tema han sigut TV3 i Antena 3. Això sí, cada una amb diferent intencionalitat. Deia Josep Capella des de Madrid (‘TN vespre’) amb bona punteria: «No ha sigut la presentació d’un llibre, ha sigut un míting». I advertia que s’havia aconseguit una raresa notable: «Unir el felipisme i el guerrisme, tradicionalment tan enfrontats».

També les ‘Noticias’ d’Antena 3 es van esplaiar, però amb un altre accent, és a dir, amb entusiasme. Apuntava Vicente Vallés: «No ha sigut necessari interpretar ni a Guerra ni a González: ¡els dos han parlat molt clar!». I aquest matí a ‘Espejo público’ Susanna Griso ha entrevistat Guerra, i ell ha aprofitat per llançar-li a Yolanda Díaz aquesta floreta complementària: l’única cosa que fa és anar a la perruqueria tota l’estona. Anotem que a ‘El gato al agua’ (Toro TV), també estaven molt motivats. Van assenyalar: «A la porta de l’Ateneo hi havia socialistes cridant contra Felipe i Guerra, i altres socialistes cridant als que cridaven». Van arribar a aquesta conclusió: «¡El PSOE està trencat!». I una gran alegria els embargava.

Notícies relacionades

¿Com tenim allò del 2cat?

‘Si amanece, nos vamos’…

M’ha estranyat que les teles hagin passat per alt aquesta frase que va llançar a l’Ateneo Felipe González: «No és digne anar a Waterloo com si anés a veure l’Emperador del Paral·lel». ¡Ah! ‘L’Emperador del Paral·lel’ és el malnom que la ciutadania li va posar a Alejandro Lerroux, amb molta conya, perquè en aquesta via barcelonina és on celebrava les seves gresques. Ho explica molt bé el catedràtic José Álvarez Junco al seu llibre titulat precisament ‘El Emperador del Paralelo’, text que els recomano si arriben a trobar-lo. Hi explica que els tres ‘principis’ bàsics de Lerroux eren: anticatalanisme, anticlericalisme i antimonàrquic. Aquesta pinzellada de Felipe González demostra la hipèrbole política en què estem instal·lats.