La crítica de Monegal: Escola d’idiomes i una senyora amb cara de fàstic

A primera hora del matí, a ‘La mirada crítica’ la conductora del programa, Ana Terradillos, va començar parlant-nos en eusquera (amb traducció simultània) i al concloure ens va advertir: «No és un error tècnic. El seu televisor funciona bé». O sigui, segons ella, escoltar a la tele un idioma diferent del castellà pot entendre’s com una fallada de l’aparell. Va continuar després detallant-nos, en to d’alarma, els sous dels traductors, els aparells, els equips tècnics, etcètera, segons ella una ‘enorme despesa’. I per acabar de configurar el clima de sobresalt va enviar càmeres al carrer. Van agafar una senyora que passejava, li van posar uns cascos, li van fer escoltar la intervenció de la diputada basca Mertxe Aizpurua i la senyora va fer cara de fàstic. Aquesta imatge va ser elevada a categoria d’exemple nacional, com si aquesta dama fos el resum de tots els habitants d’Espanya.

Notícies relacionades

Sandra Barneda

L’ascensor i el temps

Curiosament, poques hores després, en els ‘Informativos’ de les tres de la tarda d’aquesta mateixa cadena, el seu presentador David Cantero arrencava dient: «Els diputats han utilitzat el seu dret a parlar les llengües cooficials». ¡Ah! Contrastava aquesta actitud de Cantero, reivindicant el «dret» a utilitzar les llengües oficials de l’Estat, contrastava, els deia, amb el to d’alarma tremendista de Terradillos al matí. Simptomàtica dislèxia dins de la mateixa Telecinco. A les ‘Noticias’ d’Antena 3 de les tres de la tarda, Sandra Golpe també va abraçar el to d’alarma. «És una Torre de Babel [...] ¡Plens molt més farragosos i 250.000 euros de despesa!», advertia amb sobresalt.

Home, suposo que els que protesten són els que en desconeixen alguna, o algunes, de les llengües oficials. Se n’haurien d’alegrar. A partir d’ara el Congrés serà una formidable escola d’idiomes. Aprendre llengües sempre ha sigut una inversió, no una despesa. El problema és quan no volen escoltar. Aquest matí a ‘Tot és mou’ (TV3) ens ensenyaven els del PP negant-se a posar-se els auriculars, i els de VOX marxant irats. ¡Ah! Quan l’alumne es fa el sord, i marxa de la classe, en lloc de progressar s’acosta a l’ase.