La crítica de Monegal: Un bon minut final no garanteix viure a la Moncloa

Tanco aquest article tres hores abans que aquest debat s’iniciï. Veurem què dona de si. He vist en moltes tertúlies a la tele, aquests dies, dues postures. Per als ‘hooligans’ del PSOE, Feijóo sortirà a fer equilibrisme durant 99 minuts. Diuen que no pretén guanyar el debat; el que intentarà és no perdre, que és diferent. I que aprofitarà aquell últim minut de tancament –que li ha correspost en el sorteig de fortuna– per arrencar una espurna de brillantor. Amb això ja n’hi ha prou. Els opinants ‘cheerleaders’ del PP consideren per la seva part que Sánchez sortirà a la desesperada, a intentar arrasar, perquè ho té cru.

Notícies relacionades

Santos Cerdán i l’ortografia

El Mundial de Clubs a la televisió

En els dos casos són opinions d’activistes de trinxera, no del periodisme rigorós i analític. Aquí el més segur és que el gran triomfador serà l’imperi Atresmedia. Porten dies promocionant l’esdeveniment i explicant-nos que mobilitzaran fins a 12 càmeres al plató per no perdre’s ni un gest, ni un detall del que hi passi. Li vaig dir l’altre dia a la ràdio a Julia Otero (Onda Cero) que aquí el bonic, i nou, seria que l’últim minut en lloc de llançar-nos cada un un ‘speech’ es posessin a cantar a duo aquell intens bolero que cantaven ‘Los tres Reyes’ i que diu: «¡Decídete! En tus manos está nuestra dicha o dolor. ¡Decídete!». Cal felicitar, això sí, l’imperi Atresmedia per haver aconseguit l’únic ‘cara a cara’ que es produirà.

L’altra ‘cara’ de l’assumpte és RTVE. Sent la gran corporació pública, propietat del Govern d’Espanya, amb més de 6.700 treballadors i pressupost de 1.194 milions d’euros (2022), resulta que no compta per a res en absolut. Sospito que ni als mateixos candidats els interessa debatre a la cadena propietat d’aquest Govern d’Espanya que, paradoxalment, aspiren a presidir. Sens dubte, pel que fa al PP, el menyspreu a TVE és absolut. Anuncien que Feijóo ni tan sols es presentarà al debat a quatre que prepara La 1. ¡Ah! Tot aspirant a presidir Espanya hauria d’estar obligat, per llei, a assistir als debats de la televisió pública.