Lydia Bosch: «‘Mía es la venganza’ no ve a substituir ‘Sálvame’, té entitat pròpia»

Lydia Bosch (Barcelona, 1963) és història de la televisió espanyola. No només perquè es va donar a conèixer com a hostessa del mític ‘Un, dos, tres... Responda otra vez’, sinó perquè va protagonitzar projectes tan exitosos com ‘El gran juego de la oca’ i ‘Médico de familia’, tots dos amb Emilio Aragón, a la dècada dels 90. En els últims anys l’hem vist fent imitacions a ‘Tu cara me suena’ i en títols com ‘La verdad’, ‘Sin identidad’ i ‘Servir y proteger’. Ara ha tornat amb força amb un paper protagonista en la nova sèrie diària de sobretaula de Telecinco, ‘Mía es la venganza’, que agafa el relleu de ‘Sálvame’. 

El seu personatge, Sonia Hidalgo, és el president d’un elitista club, una empresària que s’ha de fer valer en un món d’homes. ¿D’aquí li ve el seu fort caràcter?

La millor part d’aquesta ficció és que al principi la venjança és el motor de la sèrie, però també serveix per tractar temes socials que ens afecten a tots, com l’empoderament de la dona i la dificultat d’assumir un càrrec que solen tenir més els homes. La Sonia, arran d’un esdeveniment de fa 20 anys, queda ferida de mort emocionalment i es jura que mai més ningú li farà mal. És el fidel reflex d’un passat que ella vol mantenir en secret.

¿Està sent un rodatge molt frenètic al ser una sèrie diària? 

És el treball més dur que he fet en la meva carrera. Afortunadament, ja ha quedat oblidada la diferència entre actors de cine i de televisió, però crec que encara es continua tenint la idea que una sèrie en ‘prime time’ és millor que una de diària. I ‘Mía es la venganza’ està molt cuidada a tots els nivells. 

¿Per què diu que ha sigut el projecte més dur de la seva carrera?

Em vaig enamorar del projecte tot just llegir-lo. Però fer una sèrie diària significa oblidar-te de la teva vida. Et lleves, rodes, dines, rodes, tornes a casa...

I t’has de posar a estudiar els textos de l’endemà.

Sí, arribes a casa, sopes, i has de preparar les sis o set seqüències de l’endemà. La meva por al principi era el tema de la memòria, perquè feia temps que no treballava i no l’estava exercitant gaire. Però és com muntar en bici.

Diu que el rodatge li va provocar fins i tot taquicàrdies.

El meu personatge, la Sonia, és una dona molt freda, dura, que tapa moltes coses emocionalment. Per protecció es va jurar a si mateixa que mai més ningú li faria mal, i és capaç d’arribar a límits on d’altres no arribarien si se sent atacada. Així que té seqüències de plors, d’atacs, d’angoixa... I al ser un treball diari t’emportes l’emoció a casa. No soc d’aquestes actrius que s’emporten el personatge fins que acaben el treball, però és com quan surts a córrer: quan acabes estàs fatigada, i aquí és igual. Però tot això ho dic feliç. És un personatge amb el qual estic disfrutant moltíssim, un rol que mai havia tingut, un dels personatges més potents que m’he trobat en la meva carrera.

¿Té molt present les dades d’audiència? ¿Li fan por?

Tots, a l’arribar al plató, preguntem o mirem. Abans patia més amb aquest tipus de coses, però ara estic en una etapa de la meva vida en què estic disfrutant sense pensar més enllà. Per primera vegada estic relaxada treballant, sabent que estic en una nau capitana, en un projecte molt sòlid.

¿Fa respecte substituir a la graella de Telecinco una altra nau capitana com ‘Sálvame’?

Tots els projectes acaben, tard o d’hora. Ells han tingut la sort d’haver estat moltíssims anys, com ‘Amar es para siempre’, a Antena 3, que també acabarà ben aviat. Ocupes el buit que altres deixen. La part bona és que no s’han de llançar pedres els uns als altres. Nosaltres no venim a substituir ‘Sálvame’, perquè un fill no pot substituir cap altre fill, cada programa és insubstituïble. Simplement s’ha acabat aquella etapa per les raons que siguin i nosaltres agafem part d’aquest buit de ‘Sálvame’ tenint una entitat pròpia. ¡Tant de bo la sèrie tingui el mateix èxit i acceptació que ha tingut ‘Sálvame’! Se li ha de donar una mica de temps.

Últimament no s’ha prodigat gaire a la televisió. ¿Per què?

Ja que no ho sé... No hi ha gaires personatges com Sonia Hidalgo per a les dones d’aquesta franja. A partir dels 50 ja es comença a notar. M’havien sorgit algunes coses en teatre i no m’havien enamorat. Jo sempre penso que tot té una raó de ser i quan passen les coses cal aprofitar-les. Durant el temps que no he treballat he aprofitat les coses per una altra banda. Havia d’arribar ara aquest personatge en aquest moment i no puc ser més feliç.

Notícies relacionades

Manifest contra el que està malament

Mascó i Basté parlen de sexe

Ara que estan tornant tantes sèries del passat (‘Los hombres de Paco’, ‘Un paso adelante’...), ¿no hi podria haver una oportunitat per a un dels seus grans èxits, ‘Motivos personales’?

Doncs a la bíblia de la sèrie hi havia tres temporades. Quan estàvem acabant la segona jo ja m’estava preparant perquè a Natalia Nadal [el seu personatge] li passava una cosa que no vull dir per si més endavant es pot reprendre. Tots els actors que en formem part, entre ells Begoña Maestre, que allà feia de la meva filla i que a ‘Mía es la venganza’ fa el mateix personatge que jo de jove, estaríem disposats a fer una tercera temporada.