Tu i jo som tres
La crítica de Monegal: Segons Rato els presos del procés van suavitzar la seva vida de reclús
Acaba de posar-se a la venda el llibre ‘Hasta aquí hemos llegado’ (Editorial Península) en què Rodrigo Rato explica la seva versió del seu cataclisme personal i polític. I Ana Pastor (La Sexta) li ha fet una entrevista. Ha sigut una trobada reposada.
No hi ha hagut ni virulència en les preguntes, tot i que no n’hi hagi estalviat cap. Tampoc acritud en les respostes, potser perquè Rato va dir ser devot practicant de la meditació, variant ‘mindfulness’, amb un primer principi que consisteix a respirar profundament i pensar que el lloc on ets, aquí i ara, és el millor lloc on pots ser, entre altres coses perquè no hi ha possibilitat de ser a cap altre lloc. ¡Ah! Jo no ho he acabat d’entendre, però segur que és molt profund. Rato va explicar el seu infortuni evitant pronunciar que cometés mai cap delicte. Va dir que van ser «errors», això sí. I va assenyalar que la gran perversió del sistema es produeix en «la impunitat amb què actua la Fiscalia Anticorrupció. M’he emportat una gran decepció». I a qui va ser el responsable d’aquest organisme en aquells dies, el ministre d’Hisenda Cristóbal Montoro, i al president de llavors, Mariano Rajoy, els va qualificar de gent «amb mal karma». De Rajoy va afegir: «Quan et fa una abraçada, és que et caurà alguna cosa molt grossa».
Notícies relacionadesTambé va parlar de ‘les nenes assassines’. ¡Ah! Quin apel·latiu tan descriptiu. Ana Pastor li va preguntar si eren María Dolores de Cospedal i Soraya Sáenz de Santamaría. I Rato va contestar: «No entraré en detalls». O sigui, sí. Després va tenir paraules aparentment elogioses sobre els presos del procés. Va dir que quan van arribar a Soto del Real, on ell ja estava, «es van aixecar prohibicions, les cel·les ja no es tancaven i quedaven obertes durant el dia. Tots els hi vam agrair. Però a ells se’ls permetia tenir ordinador. Als altres, mai». Va ser una forma verinosa de sembrar el dubte de si hi va haver un tracte de favor als independentistes. Sobre Junqueras va tenir almenys un amable ‘souvenir’: «Els caps de setmana em feia classes de ‘filosofia quàntica’. És molt bon professor».
És oportuna la pedagogia que va decidir inculcar-li Junqueras. La teoria quàntica explica que la individualitat no existeix, i que tot forma part d’un sistema compost i entrellaçat. ¡Ah! Potser Rato va arribar a la conclusió que els seus ‘errors’ no són exclusivament seus. Formen part d’un sistema. Rajoy, Montoro, ‘les nenes assassines’ ...
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- ‘BOOM’IMMOBILIARI Els bancs disparen la concessió d’hipoteques a xifres no assolides des del 2010
- RESTAURANTS AMB FUMS ¡Clava-li foc!
- Compromisos pendents El Govern actua de «bisagra» entre Junts i Podem per desbloquejar la delegació de competències migratòries
- Previsió meteorològica Catalunya s’endinsa en una jornada marcada per la borrasca Pedro i ratxes de fins a 125 km/h
- El polèmic partit de Lisboa La UEFA investiga si hi va haver insult racista de Prestianni a Vinícius
