La crítica de Monegal: La truita francesa de dos ous de Pere Aragonès

Ha sigut una simpàtica sessió, dins del que es podia esperar. Fonamentalment la pirueta presidencial ha consistit a transformar-se en cuiner i elaborar una truita francesa de dos ous. Home, estant immers ara Aragonès en la construcció de l’Acord de Claredat amb el Govern central, potser hauria sigut més oportú fer una truita espanyola. L’interessant ha sigut quan ha dit que, per cuinar bé, el cuiner ha de portar les seves pròpies eines. En aquest cas, l’espàtula i la paella.

Notícies relacionades

‘Joc de cartes estiu’ emprèn noves rutes gastronòmiques per Catalunya

Mònica Terribas destapa els abusos a l’Opus Dei: «S’hauria de compensar el mal psicològic a tanta gent»

Hi estic d’acord. Winston Churchill no firmava mai un tractat amb un adversari estranger si no era amb la seva pròpia ploma, una Conway Stewart. Tot i que l’acord no fos del tot bo per a Anglaterra, almenys la firma era amb una ploma ‘british’ autèntica. La presència d’Aragonès a ‘LateXou’ l’aproxima a la ciutadania en clau de comèdia. Xavier Graset (‘Més 324’, TV-3) acaba d’entrevistar Giuliano da Empoli pel seu llibre ‘El mag del Kremlin’ (Edicions 62). Parlaven del molt que hi ha de teatre en la política. Deia: «Una vegada li van preguntar a Ronald Reagan com podia ser que un actor arribés a president dels Estats Units d’Amèrica. Va contestar: ‘L’estrany seria que algú arribés a president sense ser actor’».

ELS QUE SEMPRE PERDEN .– Acaba de penjar Movistar Plus + un informe documental que els recomano. Es titula ‘Los gregarios’. Retrata aquest núvol de ciclistes que hi ha en totes les carreres, aquests del pilot, la tasca dels quals consisteix a pedalar com descosits perquè triomfi l’estrella de l’equip, i no ells. Són assistents sobre la marxa o empleats de la neteja. Desbrossen el camí del líder, el cuiden, el mimen, perquè guanyi la carrera. Mediàticament no compten. La tele mai els enfoca. El que va ser un famós ciclista, Pedro Delgado, explicava: «Un dels meus gregaris em va dir una vegada que el seu fill li va preguntar: ‘Papa, ¿per què tu no guanyes mai?’ No vaig saber què respondre-li». ¡Ahh! Com admiro aquest núvol de gregaris del pilot. No guanyen mai, però sense ells el líder, l’estrella, el famós, tampoc.