La crítica de Monegal: I la Bárbara pregunta: ¿Qui s’atreveix a dir ‘no’ a qui mana?

 ¡Ahh! Aquesta sèrie documental que acaba d’estrenar A-3 TV, ‘Una vida Bárbara’, aquesta construïda amb molt ‘ganxo’ televisiu. Sent la biografia televisada de Bárbara Rey, per ordre cronològic, és a dir, partint del seu naixement a Totana fa 73 anys, les incrustacions i al·lusions a la seva relació amb Joan Carles I són constants des del primer minut. És un sistema efectiu. Saben que en el cas de la Bárbara, a l’audiència se l’atrapa mantenint constantment el to muscular de la seva règia relació. Té raó Bárbara Rey quan diu: ‘¿Quantes s’atrevirien a dir-li ‘no’ a qui era qui manava d’aquest país? Aquest documental flueix i entreté molt. A excepció del que va explicar sobre com la seva mare les maltractava a ella i a la seva germana, no hi ha grans novetats –almenys en aquest primer capítol– que no hagi explicat ja en 25 anys d’aparicions televisives. Però vist ara tot això sintetitzat per ella mateixa, instrueix els amants d’aquesta gran panacea que consisteix a transformar el que és privat en un gran espectacle públic. Estic d’acord que la Bárbara no és la ‘dolenta’ d’aquesta pel·lícula. A qui cal demanar explicacions és a Joan Carles I per finançar amb diners públics el seu furor bragueter. Com en el cas de Corinna.

 Defenestrada de Mediaset per ordre del nou president, Borja Prado, en l’imperi Atresmedia han vist en la Bárbara una oportunitat de negoci televisiu. Li han muntat a Atresplayer Premium la sèrie ficcionada ‘Cristo y Rey’, i ara aquest documental a A-3, que ha sigut el programa de més audiència de la nit de dimecres. I no han escatimat alguna pinzellada amb sornegueria. Ens van oferir un primer pla d’un titular de premsa que advertia: «Bárbara Rey diu que Prado li va robar material sensible». Aquest Prado era Manuel Prado y Colón de Carvajal, administrador dels negocis de Joan Carles I i pare de Borja Prado. Un ‘souvenir’ que a Mediaset no haurà passat inadvertit.

 

Notícies relacionades

L'Editorial de Cristina Villanueva: Forçats a somriure

La vida és un pla seqüència