‘Lo de Évole’

Unzúe i la seva reflexió sobre la mort: «Estic del costat de l’eutanàsia si arriba el cas, però el que volem és viure dignament»

L’exporter, que pateix ELA, xerra amb Jordi Évole sobre com afronten a ell i la seva família la malaltia: «Si no tingués ELA no estaria rebent tant carinyo»

Unzúe i la seva reflexió sobre la mort: «Estic del costat de l’eutanàsia si arriba el cas, però el que volem és viure dignament»

La Sexta

4
Es llegeix en minuts

Després d’estrenar la quarta temporada amb una peculiar ‘road movie’ amb Estopa, interrogar Macarena Olona i viatjar a Roma amb Maruja Torres, ha tocat el torn de ser entrevistat per Jordi Évole a Juan Carlos Unzúe, exporter, entre altres equips, del FC Barcelona, i posteriorment reconvertit en entrenador fins que la malaltia de l’ELA se li va creuar pel camí.

Per a això, Évole ha comptat amb una mena de companys/comensals que no han volgut perdre’s l’oportunitat de xerrar al voltant de la taula del menjador de la casa d’Unzué, com ha sigut el cas del seu excompany sota els pals al FC Barcelona Andoni Zubizarreta, de la periodista esportiva Olga Viza i de l’actor i còmic Dani Rovira, que recentment ha superat un càncer.

Afortunat malgrat l’ELA

El porter afronta aquesta cruel malaltia neurodegenerativa amb coratge i determinació i sempre amb un missatge optimista com el que ens va deixar en la seva xerrada per a El Periódico.

En el programa de La Sexta, Unzué ha volgut reincidir en aquest missatge: «Si no tingués ELA no estaria rebent tant carinyo. Almenys ara tinc l’oportunitat de visibilitzar la malaltia», ha explicat.

Tot i així, davant la pregunta d’entreveure una mort pròxima, no ha anat amb embuts: «Estic amb el dret a l’eutanàsia, depèn en quines situacions facilita, i si arriba el cas que això no val la pena... Doncs no et sabria dir que no. Però en el que sí que coincidim tots els afectats per l’ELA és que el que volem és viure dignament».

María Elorza: «No soc la seva cuidadora. Soc la seva dona»

«Em molesta que em diguin que soc la seva cuidadora perquè jo el que faig ho faig perquè l’estimo i m’agrada fer-ho. No em costa gens i no em veig com una cuidadora», ha explicat María Elorza, la dona de Juan Carlos Unzué i mare dels seus tres fills, que s’ha dedicat aquests últims anys en cos i ànima a la cura del seu marit.

«No penso en el futur. Estic vivint el present i aprofitant», ha detallat, ja que considera que la malaltia d’Unzué li ha servit per reforçar la relació sentimental de tots dos.

Unzué ha expressat la seva admiració cap a la seva parella, amb la qual fa 34 anys que està casat: «No la puc estimar més, no seré capaç de tornar-li tot el que m’està donant» tot i que en el dinar col·lectiu ha volgut fer un confessió als presents de la qual la seva dona no tenia constància: «Jo tinc la sensació que m’he convertit en el seu quart fill».

El futbol, mitja vida

Unzué ha confessat que ell, en principi, no volia ser porter de futbol sinó que va ser una cosa gairebé imposada: «Vaig ser porter per ser el germà petit de sis i, és clar, els meus germans em donaven aquest únic rol» que era el de molestar el menys possible en un partit col·locant-me sota els pals. Una professió que han heretat dos dels seus fills i que ell viu amb felicitat per això.

No obstant, no ha volgut oblidar-se dels moments més amargs en la seva vida professional: «Jo vaig patir molt en els dos anys que vaig estar a la banqueta del FC Barcelona», una època en què amb prou feines va poder fer ombra al porter titular, Andoni Zubizarreta.

«Vaig decidir sortir del Barça de Johan Cruyff perquè no podia veure l’‘Estudio Estadio’, em feia mal no veure’m allà». Tot i així, els dos protagonistes sota els pals del FC Barcelona es confessen un carinyo mutu i durant la xerrada no han deixat d’explicar anècdotes divertides d’aquells temps, com l’ocasió en què Cruyff va enviar a la banqueta ‘Zubi’, que amb jocosa ironia ha explicat que era reconegut pel seu ‘talent’ parant penals, perquè s’encarregués d’aquesta comesa Unzué, que ho va fer aprovant amb nota... però que no li va servir per canviar el seu rol i el seu destí en el club blaugrana.

Un futbol que els ha portat l’èxit, però que després els ha anat fent baixar del núvol, tal com ha explicat Zubizarreta: «Abans sempre tenien un foradet per a mi a qualsevol restaurant que fos ple, i ara si està ple et diuen que ja està ple».

Admiració per Maradona

Notícies relacionades

Unzué no ha anat amb embuts explicant l’any que va compartir vestidor amb l’astre argentí Diego Armando Maradona al Sevilla FC. «Maradona va ser espectacular, molt pròxim. Al següent dia se sabia el nom de tot l'staff, fins i tot el del jardiner, i li deia pel seu nom».

«Era molt generós. I si ens ajuntàvem a la seva habitació els 16 convocats per a un partit preguntant-li absolutament de tot, ens deia: ‘Que sapigueu que us explico això perquè us tinc carinyo. I jo sé que m’he equivocat i no vull que vosaltres us equivoqueu’», ha explicat.