La crítica de Monegal: TV-3 extirpa el que creu un furóncol, però és un tema digestiu

Segons acreditats experts en dermatologia l’aparició d’un bony a l’epidermis d’un cos viu no sol ser un brot que sorgeix d’improvís per si mateix. Sovint és causa derivada d’una cosa més profunda. Per això, a més del dermatòleg, es recomana també el concurs d’un bon nutricionista. L’aparell digestiu del programa ‘Zona Franca’, que va néixer fa tres mesos, és obra d’una productora novíssima, Atomic Beat, liderada per Joan Rufas, professional lligat a la productora Minoria Absoluta, on va exercir, entre altres càrrecs, el de director executiu del ‘Polònia’. I a la cuina d’aquesta producció ja ens van avisar el dia de l’estrena, a través del presentador Joel Díaz, quina mena de menú ens servirien. Llegint el teleprompter va dir: «Això és el més canalla que TV-3 es pot permetre en aquests moments.

Notícies relacionades

L’harakiri inconclús de la senyora Mariko

Cal fer-li un vestuari al sindicalista Pepe Álvarez

I en aquests 56 programes que ja porten emesos he vist mostrar uns calçotets cagats dient que són de Puigdemont per haver marxat sense instaurar la República; també condecorar un jove amb la medalla ‘bandera negra’ mentre Díaz cridava, enfadadíssim, que mentre en la Guerra Civil sí que hi va haver morts, ¡en la batalla d’Urquinaona ni un!; també rematar-ne un que feia de procés dins un taüt d’un tret de pistola per ser un procés de pa sucat amb oli, sense guerra ni extermini... Home, amb aquests ingredients nutricionals, no és estrany que ho acompanyin cada nit amb guarnició d’improperis contra els partits (bàsicament el PSC, Cs, el PP i Vox), contra la policia, la Guàrdia Civil, els Mossos, i fins i tot contra els que estudien a Esade («només hi van per aprendre a ser uns grans fills de puta», 11 de gener, programa 45). ¡Ah! De vegades fa la sensació que a la cuina del ‘Zona Franca’ hi ha més CDR que cuiners.

No sabria dir-los si aquest programa va ser contractat al final de la TV-3 de Sanchis, o al principi de la TV-3 de Sigfrid Gras; en qualsevol cas, no sembla estar en la línia de la nova consigna («s’ha d’eixamplar la base») ni en aquesta curiosa ‘operació dissimular’ que ara impulsen.