La tele catalana després del procés

Rosa Romà: «Busquem que els continguts de TV-3 arribin a tothom»

La nova presidenta de la CCMA encapçala un equip que posa el focus en la diversitat de la població catalana i en la importància d’adaptar-se al consum digital

Rosa Romà: «Busquem que els continguts de TV-3 arribin a tothom»
4
Es llegeix en minuts
Inés Álvarez
Inés Álvarez

Periodista

Especialista en programes de televisió i sèries

Ubicada/t a Barcelona

ver +

A un se li acut que posar-se al capdavant d’un gegant com la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) a qualsevol podria produir-li autèntic vertigen, però Rosa Romà (Mollerussa, 1980), la seva nova presidenta, ve de gestionar aspectes de la pandèmia, i això enforteix. Ara està atrafagada a recuperar la part de la societat catalana que se sentia poc representada, atraure els joves i facilitar el consum dels continguts com els nous hàbits exigeixen. 

Després de participar en la gestió de la pandèmia, dirigir la CCMA li resultarà fàcil.

Tot té les seves particularitats. El món audiovisual és trepidant en si mateix i les seves dinàmiques són complexes, però vinc d’un món complex per altres qüestions, en què les persones es podien morir si no prenies decisions a temps.

¿El seu perfil d’experta en màrqueting ajuda?

Forma part de la manera dels professionals del màrqueting i de la transformació i la innovació buscar què és el que té interès o es necessita. Això, conjugat amb el talent que hi ha de professionals orientats al contingut, és la clau del que tant de bo sigui l’èxit de la Corporació en el futur.  

A molts el terme Corporació els fa bola.

Quan parlem de TV-3 i Catalunya Ràdio, en el fons ja ho fem de la Corporació. És l’univers de professionals que treballen per fer que el contingut es pugui portar a terme i es pugui distribuir. Les marques que coneix l’usuari són TV-3, Catalunya Ràdio i els continguts: ‘Crims’, ‘Polònia’... Però després d’això hi ha una empresa molt gran amb molts professionals i altres col·laboradores que ho fan possible.

Un Consell es veu com un repartiment de representació de cada partit.

Jo considero aquesta una directiva professional experta en gestió en el sector públic, comunicació, innovació, transformació digital i vull pensar que per això m’han encarregat aquest projecte, juntament amb la resta de consellers, que cadascú té bagatges i experiències diferents. Des del món més privat, com un que ve del Caixafòrum, o d’àmbits més públics, com una del CAC. I això ens permet compartir visions i dona riquesa.

L’anterior Consell va viure durant anys en interinitat. Era urgent renovar-lo.

Feia falta una transformació molt important de la Corporació. Ocupar llocs de responsabilitat en el sector públic de vegades no és fàcil, perquè té moltes derivades i incerteses de futur, però ho fem amb el compromís de servei públic. Hem blocat en la Corporació aquestes ganes de posar al dia l’empresa i els continguts i arribar a tothom. 

Això és important. Perquè una part de la societat no es veia representada a TV-3.  

És fonamental. Volem arribar al màxim de persones possible. La ciutadania ha canviat molt, és molt diversa i ens hem acostumat a buscar el que ens interessa en les teles i les ràdios, però també en els videojocs, plataformes i xarxes socials. Això ens exigeix trobar noves maneres de produir continguts més rendibles, distribuir-los de maneres diferents i estudiar altres gèneres per arribar al públic, ja que alguns tenen referents culturals i ideològics més similars i d’altres són molt diversos. Perquè Catalunya ha canviat molt els últims anys.

 Una altra de les crítiques recurrents era la politització dels programes de TV-3.

Som un servei públic i això fa que molts dels nostres continguts tinguin un caire informatiu o de documental. Però ens agradaria pensar que ha de conviure amb altres continguts d’entreteniment, de ficció.

¿Volen recuperar els anys de glòria de la ficció catalana? 

Els últims anys la Corporació ha tingut una situació complexa i retallades de pressupost. Això fa difícil tirar endavant projectes de ficció i entreteniment, que van més vinculats al pressupost. Per nosaltres és essencial recuperar la ficció i l’entreteniment, perquè si volem arribar realment a tothom, ho hem de fer a través d’aquests continguts. I perquè només la Corporació i TV-3 estaran apostant per continguts de ficció en català. És la nostra obligació ser-hi.

¿L’SX3 busca que els nens creixin amb continguts en català?

Sí, els continguts audiovisuals no els entenem només com una manera de fer arribar i normalitzar el català en un entorn social determinat, sinó de cohesió social des de la perspectiva de tenir referents comuns. Si les persones veiem els mateixos continguts o seguim determinats personatges, músiques o ficcions, podem parlar de coses que, si no, no tindríem en comú. Per això ens semblava molt important recuperar-ho. 

¿Assagen fórmules per finançar-ho?

Treballem per tenir un contracte programa que serveixi per garantir certa estabilitat o previsió, perquè en els projectes de ficció i entreteniment es treballa a més d’un any vista. També busquem com produir continguts a un preu més baix. I d’altra banda per a projectes ambiciosos, col·laborar amb tercers, perquè podem compartir projectes audiovisuals que siguin emesos a les seves plataformes i les nostres.

Quan no hi ha prou ingressos, les empreses acostumen a fer retallades de plantilla.

Necessitarem nous perfils professionals. Per tant, hem d’iniciar un procés de reorganització. Com és el cas dels processos de selecció, que són molt lents, duren més de dos anys. Hi ha molt mecanismes de recursos humans que s’hauran d’anar adequant, si volem que l’empresa sigui més moderna, més dinàmica i sobretot més àgil. 

¿Això es tradueix en talent jove?

Efectivament. També hi ha un relleu generacional que es produirà en els pròxims anys, perquè molts dels professionals acabaran jubilant-se. 

¿La nova forma de consum comporta potenciar el 3alacarta?

L’aposta és tenir una plataforma potent que permeti fer més accessible els continguts audiovisuals a demanda. I poder afegir continguts de tercers. Hi ha molts equipaments públics culturals que produeixen continguts que poden afegir-se.

Notícies relacionades

En català i gratuïts, és clar.

Si garantim l’accés universal, tindrem una ciutadania més compromesa, amb valors democràtics, més ben informada, que comparteix aquest univers comú cultural. I això és fonamental.